Tots Sants

Setmana depressiva com cada any quan comença el fred i disminueix la llum. Dijous dino al Heidelberg amb tres amigues de la universitat, dos de les quals no havia vist des de feia molt. M'alegra retrobar-les però consciencia dels temps que passa i cada vegada més ràpid.
Aquest és el cap de setmana pont de Tots Sants. Castanyes i panellets, però no per a mi. M'alegra la pluja forta que interromp el matí gris cap a les 11. I recordo altres dies semblants

Vera. Foto Peris

Vaig amb els meus pares a l'escola Isabel de Villena a recollir a la Vera i a la Circe, però no hi són. Miro a través del filat i les veig baixant alegrement a través del camp cap a la Diagonal. Molts nens surten per anar més ràpids per aquest forat que han fet al filat que tanca el pati per darrere. Jo m'hi fico també, quasi no puc i mira que estic molt prima. Finalment ho aconsegueixo, corro i les atrapo. Tornem cap on és el cotxe i anem cap a Torredembarra. La Vera porta una capsa de panellets molt maca folrada amb roba de floretes blaves que desprès va servir per guardar guants. En aquella època feien panellets de coco. L'escola Isabel de Villena era escola activa i catalana avant la lettre.

Circe. Foto Peris

La meva mare feia sempre, a part dels panellets, pastís de castanya, era boníssim. Una any estic amb la Mª Rosa i l'Hortènsia al pis de la platja, anem amb la meva mare a la pineda de Masterrassa, collim bolets. L'aire és transparent, les nenes han començat a volar pel seu compte

I hi ha l'any que va arribar en Marcel. Era 1993. Desprès molts Tots Sants a Marsella.
Però ara, aquí estic. És 2010 i en Leo ha fet panellets de xocolata

Concert de piano a casa de la Maria

Hi va haver compra de begudes.
Hi va haver col·locació de cadires.

Hi va haver ordres i contraordres. Unes 45 copes van ser netejades i van passar de la taula del menjador a una taula rodona de la sala. Desprès van tornar a la taula del menjador.
Va venir molta gent.
En Lluís Avendaño, boníssim pianista, va tocar música de finals del segle XIX i començaments del XX. En ordre cronològic, el mateix ordre en que les va tocar, els interprets i les obres van ser:
Isaac Albéniz: Una part de l'obra La Vega, que es refereix a Granada. És música impressionista de 1896-98.
Maurice Ravel: dos peces de l'obra Miroirs: Noctuelles, música que ens porta a un paisatge nocturn, potser amb papallones i Une barque sur l'ocean, molt descriptiva
Una altre peça de Ravel, Ondine de l'obra Gaspard de la nuit
Gabriel Faure, Un Prelude de 1910, ara fa cent anys.
ClaudeDebussy: La terrace de les audiencies al clar de lluna i Ondine
De Ricard Viñes, pianista i compositor català, Crinolina, una peça dedicada a Léon-Paul Fargue de l'obra Quatre Homenatges per piano.
El Prelude nº 9 de Frederic Mompou
I finalment ja en un altre registre, d'Alberto Ginastera les Danzas Argentinas de 1937: Danza del viejo boyero, Danza de la moza donosa i Danza del gaucho matrero.
Va ser fabulós i màgic

La primera ventada de la tardor

La primera ventada de la tardor ha esbandit els núvols i el cel està tan clar i transparent que la llum a les cinc de la tarda que ja cau una mica de resquitllada quasi fa mal als ulls. Ha fet tombar les fulles seques dels plàtans que s'amunteguen a les aceres. L'Ada i en Leo passen per les fulles arrossegant els peus, igual que jo feia de petita. Ès la tardor, diuen. En Leo, tot content canta una cançó nova. L'Ada agafa una branca seca i la transporta fins a casa.

L'aigua pot matar

L'aigua pot matar i mata, ho se molt bé .
Segons la UNESCO cada dia moren al mon 4.000 nens per no tenir accés a aigua potable.
Treballant sobre l'aigua trobo aquest vídeo.

Només 2.52 minuts. Val la pena