Mon beau sapin

Per Nadal al meu col·legi cantàvem:

Mont beau sapin
Roi des forets
Que j'aime ta verdure

La Milissa i jo anàvem a Las Damas Negras. Portàvem un uniforme blau marí, amb abric també blau marí i un sombreret molt graciós. Crec que ens van portar allà per que una alumna molt bona del meu pare (monja) el va recomanar. I perque apreníem francès. I no era lluny de casa.

La cançó Mon beau sapin de fet és d'origen germànic: O Tannenbaum; però te traduccions a l'anglès, francès, italià i fins i tot al català

Mon beau sapin
Roi des forets
Que j'aime ta verdure (bis)

Quand, par l'hiver

Bois et guérets
Sont dépouillés
De leurs attraits
Mon beau sapin
Roi des forêts
Tu gardes ta parure

Toi que Noël
Planta chez nous
Au saint anniversaire (bis)
Joli sapin
Comme ils sont doux
Et tes bonbons et tes joujoux
Toi que Noël
Planta chez nous
Tout brillant de lumière

Mon beau sapin
Tes verts sommets
Et leur fidèle ombrage (bis)
De la foi qui ne ment jamais
De la constance et de la paix
Mon beau sapin
Tes verts sommets
M' offrent la douce image

Mon bau sapin. O tannenbaum. Bon Nadal

Immaculada

Per l'Immaculada o La Puríssima, dinàvem a casa de la meva àvia materna. Era el seu sant, i també el de la meva mare i més endavant va ser també el de la meva germana Imma. Però llavors, quan l'Imma encara no havia nascut, ens reuníem al pis del carrer de Mallorca. Era un quart sota terrat i encara que la cuina era molt càlida i acollidora al menjador hi feia molt fred. Venien també a dinar els meus tiets, i els cosins Titos i Illo. Un altre tiet, Santiago, llavors solter, arribava sempre el darrer amb cara de són i ressaca (això ho varem deduir desprès) però amb gelat de postres que no se on el comprava, per que llavors no eren corrents com ara.
Per dinar hi havia una sopa boníssima que es deia sopa de pilotetes, que ja fa anys que no tasto. Desprès pollastre, que era de granja de veritat i s'havia de coure força estona. I un pollastre es repartia entre força gent. Clar que tenia molts acompanyaments entre ells els preuats farcellets de col. Amb l'augment de la família i també que la meva àvia ja es feia gran, el 8 de desembre es va passar a celebrar a casa meva, a casa dels pares, carrer de Rosselló i ja no venien el Titos ni l'Illo.
Aquest any, no se per que, m'ha abellit fer un dinaret a casa
Pintura Imma Vallmitjana