Vaig a Altafulla amb la Mercè i en Francesc a veure als médicos.

Hi anem amb tren. Proposo agafar-lo al Passeig de Gràcia. Al arribar hi ha dues guixetes obertes i ens posem a la cua més curta. Una estona desprès s'obre una tercera guixeta i unes senyores que hi van ens diuen que de fet només hi ha una cua que es va dividint en tres i que ens hem colat!

Em nego a moure'm del lloc. Qui ha organitzat aquesta extranya cua? Fa anys que agafo el tren aquí i és la primera vegada que ho veig. A part que ara ja em perdut molts llocs...A tot això ja ens toca. A ver, que pasa ¿se han colado? Diu l'home que ven els bitllets. No, no...Li explico la situació (ai, a veure si ara no ens voldrà vendre els bitllets). Ell tot d'una es posa nerviós, surt de darrere els vidres cap al vestíbul i crida: a ver, hagan el favor de hacer tres colas, he dicho tres colas!!! Hi ha un gran enrenou i un desordre general i es fan tres cues.

Torna molt content i ens despatxa el bitllets. Usted ha sido el revulsivo, em diu. Aquesta és la meva funció a la vida, fer de revulsiu, li contesto, mentre agafo els bitllets. No se per que li ho he dit però m’agrada. Desprès ja al tren, passem per Sants i allà puja la marabunta

La Festa del Quadre

A Torredembarra, als voltants del 15 de juliol se celebra la Festa Major petita, que també es diu Festa del Quadre de Santa Rosalia.

Al carrer Ample hi ha una làpida de marbre que explica els fets. Sembla ser que al segle XVII hi havia una pesta al poble. El 15 de juliol de 1640 va arribar un pelegrí a Cal Saya (pot ser una fonda?), que va explicar que per eradicar la malaltia calia anar a Tarragona al carrer de Cavallers a casa d'un comerciant anomenat Serrahima on es trobaria un quadre que representava a Santa Rosalia de Palerm -el quadre no apareixia però finalment va ser trobat a les golfes- i s’havia de portar en processó fins a Torredembarra.

Així es va fer, i al arribar, un núvol fosc es va enlairar des dels carrers cap al cel i va desaparèixer la pesta.

La Festa Major gran és el 4 de setembre, dia de Santa Rosalia. De petita, tenia amigues que es deien Rosalia, moltes nenes del poble s’ho deien, no se ara...

També el 15 de juliol, hi ha una processó de barques, que no te a veure amb la Santa sinó amb la Verge Maria i el barri marítim. La foto és de l'any passat

Jo he estat allà amb els nens del 10 al 14. El mar de La Torre, tan blau com sempre.

Inici de l'estiu

M'agrada Barcelona a començaments d'estiu, sobre tot aquest any en que ha plogut força. Quina verdor i quina bona ombra!

Passo la revetlla de Sant Joan amb en Leo que ha estat malaltó i no pot sortir de nit. Faig una coca i vull comprar bengales per encendre-les al balcó. Però on? Em diuen que surten com bolets unes paradetes on venen tot tipus de petards però no en trobo ni una, ni al meu barri ni al de la Circe. Al final a una pastisseria em donen unes andròmines en forma de número (compro dos quatres, un de gran i un de petit) que espeteguen i llueixen com una bengala

Posem els “quatres” a la coca i els encenem: riem i donem voltes al voltant de la taula cantant: Qui la ballarà la coqueta amb sucre, qui la ballarà l'eixerit serà, balli-la vosteee senyoreet Leo, balli-la vostee que la balla bé.

Molt més tard, a la cruïlla que es veu des de casa de la Circe, els cuiners del restaurant italià disparen petards immensos i coets al mig del carrer. L’endemà li dic a en Leo.

-M’hauries d’haver despertat, em diu tot reflexiu.