montseval

miércoles, 19 de enero de 2011

Dijous passat

Dijous passat l'Ada i la Circe em van acompanyar a joieria i van pujar a la classe. Al entrar al recinte de l'Escola Industrial, per Urgell quasi tocant a París, els hi vaig dir: mireu, aquí, la Milissa i jo, quan érem petites veníem a patinar. Tu patinaves? em pregunta la Circe amb una veu molt incrèdula. Clar...li dic, jo patinava amb els patins que hi havia abans, patins de quatre rodes. S'han estat tota la vida a un armari, ara fa poc que els vaig llençar. Els fill no s'imaginen als pares quan eren joves, quan eren petits. De petits jugàvem, saltàvem, corríem, patinàvem...
Varem deixar a en Leo a classe de taekwondo. Li han ensenyat a fer una petita reverència de salutació amb el cap i quan la fa està tan preciós que te'l menjaries a petons. L'Ada per la seva banda fa ballet. També en feiem la Milissa i jo, de petites, amb madame Elsa, i desprès la Vera i la Circe amb la Bernadette. L'Ada te la sort que la classe és just al costat de casa seva. Vol pujar a casa i posar-se el tutú allà. Desprès tornem a baixar i està deliciosament preciosa amb el tutú i unes bambes als peus, que a classe canvia per les sabatilletes de ballet
Jo, des de fa uns anys ja sóc capaç d'imaginar-me als meus pares de petits, de joves. Fins i tot als meus avis.

sábado, 8 de enero de 2011

Exposició Imma

Exposició de la meva germana Imma
Sala Art&Desing, carrer d'Almogàvers 142
Inauguració dimarts 11 a les 19.30






martes, 4 de enero de 2011

eclipsi de sol


2 minuts 11 segons
Avui he vist amb la Vera i els nens l'eclipsi parcial de sol -parcial però bastant gran, a un moment donat la lluna ha cobert el 70% del sol-. Hem pujat al terrat de la casa. Ha esta tota una experiència. Desprès d'una estona hem descobert que també es veia des de casa i no calia passar fred. Per completar hem mirat on-line un eclipsi de sol total a Vanarasi.
En Leo i l'Ada ja sabien el que anaven a veure doncs ahir a l'hora de sopar varem fer una simulació amb una taronja i una llimona. Suposem que això és el sol. També saben que les estrelles hi son sempre, fins i tot quan es de dia, però que la brillantor del sol impedeix que les veiem. Els he comentat que d'ací a vint anys (ara veig que menys, el 2027) hi haurà un eclipsi total de sol a Barcelona -de fet una mica més al sud- Jo ja seré molt velleta els he dit. Quan ha arribat la seva mare li han explicat tot encara que en Leo ha dit que per aquest futur total jo ja seria morta




sábado, 1 de enero de 2011

L'anell que passa d'àvies a netes


En algun moment que no recordo, entre els 18 i els 23 anys -en que em vaig casar- la meva àvia paterna em va donar, sense cap solemnitat, aquest anell. Jo era la seva neta gran.
Ada, lli vaig dir a l'Ada, aquest anell me'l va donar la meva àvia i jo te'l donaré a tu que ets la meva neta gran. Ella ja se'l volia emportar a casa. La capsa també me la donaràs? Li va encantar tot, també la capsa, de fusta, folrada de vellut blau.
Ara m'agradaria saber més coses d'aquest anell. A la meva àvia, li va regalar el seu marit, l'avi Ferran a qui no vaig conèixer? El seu pare, el besavi Eusebi a qui encara menys? El va heretar de la seva mare, Maragda? A quin any es va fer aquesta joia? Això es podria saber. Sorgeixen preguntes que podrien haver estat contestades i penso en altres impossibles de saber, que no sabré mai. A qui donarà l’Ada el seu anell, tindrà fills, nets, una neta? I en Leo? A l’interior de la caixa, que es de fusta treballada amb motius de flors hi diu:
Hijo de A. Oriol
Ciudad 3 pral
Barcelona

Avui ja és 2011. Bon any a tots els que em llegiu