montseval

sábado, 26 de febrero de 2011

A la cabeza, a corderetas

L'Ada i en Leo des de molt petits diuen a la cabeza! I vol dir pujats sobre el seu pare com a la foto. Aquets dies m'he assabentat d'una altra expressió: a corderetas! I vol dir amb les cames rodejant la cintura i els braços a les espatlles. Vaig sentir que l'Esperanza li deia a en Leo. També ho deia en Fer, em diu la Circe. Estimat Fer, no puc creure el que ha passat.

lunes, 14 de febrero de 2011

Estatuetes,verdet i altres coses


A Burkina vaig comprar al SIAO de Ouaga dues estatuetes de bronze que crec que fan encara a ma els artesans, una a una, per l'antic mètode de la cera perduda. Em van encantar pel seu moviment però també, concretament aquestes, per la pàtina verda-blavosa que penso deu ser verdet i que han fet aprofitant la propietat que te el coure però també algun dels seus aliatges com el bronze i llautó. M'agradaria veure com ho fan: potser la propera vegada.

Verdet:1 m. [LC] [QU] [IQ] Carbonat bàsic de coure, de color verd, que es forma a la superfície dels objectes de coure, de bronze o de llautó que estan en contacte amb l’aire. 2 m. [IQ] [LC] Pigment que s’obté per l’acció de l’àcid acètic sobre el coure i és essencialment un acetat bàsic de coure.

El verdet em recorda a la Cosafina, l'avia paterna de les meves filles. Quan la Vera tenia un any, l'estiu, varem deixar-la amb els meus pares una setmana a Torredembarra. Com que a la casa hi havia molts germans, molta gent i molta feina, la Cosafina va anar ajudar, però sembla que va ser pitjor el remei que la malaltia. Una nit que la Vera tenia una mica de febre, rondava com un fantasma per la casa, tota preocupada i a les tres de la matinada va anar a despertar a la meva mare.
Algun altre estiu que també ve venir es va obsesionar molt pel verdete que deia ella. L'aixeta del lavabo del primer pis tenia verdet i pensava que era summament verinós i tenia por que les nenes la toquessin. O que ella la toqués sense voler i desprès contaminés a les nenes.
En veritat les seves preocupacions de tota mena eren exagerades d’una manera malaltissa. Era mestra però va haver de deixar-ho per que patia massa per qualsevol nen que caigués al pati o que es fes un petit nyanyo. Els darrers anys va millorar molt.

miércoles, 2 de febrero de 2011

Torno de Burkina Faso

Torno però no m'acabo de situar. D'alguna manera segueixo allà. Dos mons massa diferents i una bretxa que sembla eixamplar-se cada dia.
Em va fer gràcia aquesta nena amb el petit pot al cap que porta d’una manera tan fàcil i natural, esperant transportar més pes quan creixi.
Arribada. En Leo, malaltó, precisament escolta un conte llarguíssim, un CD, de Kirikú i la bruixa, que li van portar els reis. D'alguna manera perllongo amb ell encara més la meva estada allà, revisc el probleme de l'aigua i recordo la calor aclaparadora que encara ha d’anar augmentant fins que arribi el temps de la pluja, l’hivernage, el mes de juny.
Néixer del costat d'aquí, o néixer del costat d'allà. Tenir aigua al obrir una aixeta o dedicar tot el dia en anar a buscar-la
Vaig aterrant però no és fàcil