montseval

domingo, 27 de octubre de 2013

Nàpols i Sant Gennaro

Ara ja fa més d'un mes varem anar a Nàpols la Mª Rosa, la Marina i jo. Per casualitat el dia de l'arribada (19 de setembre) era la festa de sant Gennaro, el patró d'aquesta increïble ciutat, i el dia en que la seva sang, conservada en dues ampolles al Duomo es torna líquida. Desprès de deixar les nostres coses a l’hotel Principe Napolit'amo, un palau preciós del carrer Toledo, sortim a dinar i desprès de seguida cap al Duomo. 
Hi ha una gentada a fora, i han posat una estàtua del sant que consisteix en un gran bust amb una mitra de bisbe . Ens obrim pas cap a dins amb dificultat. Allà hi ha una cua immensa que va avançant, és la gent que li vol fer un petó a la relíquia. Ens acostem poc a poc cap a l’altar per veure-ho millor. La gent petoneja l’ampolla amb la sang liqüefacta i de tan en tan el capellà hi passa un mocador. Això em recorda el que vaig llegir de Gerald Durrell en que ell, de petit, es dirigia a besar l’estàtua de Sant Espiridion a Corfú davant dels ulls horroritzats de la seva mare que patía pels molts microbis que el nen podia agafar.
El capellà, de tan en tan gira l’ampolla amb la sang per que es vegi que és realment líquida. El que ens sembla estrany es que no només hi ha molts italians, també hi ha molts indis. Li preguntem a un d’ells i ens diu que en realitat són de Sri Lanka. N’hi ha molts que viuen en aquest barri. Però no sou budistes? preguntem. Si, ho som, però també tenim devoció a Sant Gennaro. Fabulós.
Més tard i en honor al sant hi ha grups de música pels carrers.
San Gennaro és un bisbe màrtir que va ser decapitar l’any 305, precisament a la Solfatara de Puzzoli, que és com l’avant sala de l’avern, segons la guia i que desprès varem veure.
Com s’explica científicament aquesta liqüefacció? Tres científics del CICAP (Comitato Italiano per il Controllo delle Affermazioni sulle Pseudoscienze) ho van estudiar i els seus resultats es van publicar a la revista científica Nature, ("Working bloody miracles) el 13 setembre 1991. A l’article s’explica la hipòtesi de que el "miracolo di San Gennaro" sigui un fenomen conegut com tixotropia, la propietat d’alguns materials (dits tixotropics) de fer-se més fluids quan estan exposats a petits sacsejaments o vibracions. Desprès retornen a l’estat precedent quan cessen els moviments. Precisament a l’inici de la cerimònia que precedeix a  liqüefacció de la sang el capella agita i mou l’ampolla que te a les mans.