Salerno, Paestum, Nàpols

Dimarts 24.- Encara passem unes quantes hores a Salerno, ciutat que ens agrada moltíssim.  Intentem -sense èxit- trobar un mercat i anem a veure una petita exposició de l'Escola de Medicina de Salerno, molt important fa uns quants segles. També anem a la preciosa catedral, on faig la foto de la verge alletant al seu fill.

Anem Paestum, per a mi el punt culminant del viatge. Che Belezza. Hi ha tres temples grecs d’estil dòric, molt ben conservats, per on passegem quasi soles. Hi ha una gran pau, fa sol i de tant en tant s’agraeix l’ombra d’alguns dels grans arbres. Sembla ser que en aquest enclau grec, desprès conquistat perl romans hi havia paludisme, cosa per la que va ser finalment abandonat.

Els temples estan datats a la primera meitad dels segle VI a JC i estaven dedicats a Hera, Apolo i Atenea.

També hi ha restes de cases, d'un àgora i d'un amfiteatre, tot molt impressionant. 

Hi ha un museu bastant gran amb objectes grecs: joies, gerros, estàtues, pintures. Les pintures son funeràries i van ser trobades a 80 tombes de personalitats gregues. Una de les més conegudes és la del saltador-nedador.

Tornem a Nàpols, al mateix hotel a prop de l’estació. A l’entrada, de cop i volta ens trobem en  un immens embús. Tothom toca la botzina

I estem totalment parats. Miro per la finestra i veig la botiga tancada de

Herst, la que estava  al costat de l’estació. I a la dreta el pàrking. Quina sort, en deu minuts hem pogut deixar el cotxe i ens trobem a la nostra cambra.

Sopar entrant per porta Nolana a la Trattoria Típica Da Giovanni. La senyora Elvira ens rep entusiasmada. 

Amalfi, Ravello, Salermo

Dilluns 23.- Amalfi. Ravello. Salerno.

Belleza del matí de setembre mirant el mar des de la terrassa de l’hotel mentre esmorzem.

Anem a veure l’església de Sant Gennaro i desprès sortim cap a Amalfi

Amalfi, preciós, ens agrada molt, veiem els carrerets, l’església.

Anem a Ravello que encara queda més amunt penjat a la muntanya, i allà a baix el mar. Espectacular. Aparquem i ens trobem a una plaça esplèndida amb bars i ens vaga prendre un cafè. Desprès a villa Ruffolo. El jardí no és gran cosa I la casa no es pot visitar, però està ple d’escultures modernes.

També una petita exposició de vestuari antic d’òperes. Ravello és un lloc on es fan grans festivals de música, precisament hi ha un auditori nou de l’arquitecte Oscar Niemeyer fet l'any 2000.

I cap al Duomo (Bassilica-Cattedrale di Santa Maria Assunta di Ravello). El patró de Ravello és San Pantaleone. També veiem una antiga imatge, del segle XIV, de Santa Maria Vetrana.

Per un caminet més llarg anem a Villa Cimbrone, un espai gran que acaba amb una balustrada de bustos romans i el mar. No es tant un jardí, més aviat un parc. Grans pins i castanyers. Llorers. Xipresos i fins i tot cireretes d’arbós.

Anem a Salerno per les muntanyes, per agafar l'autopista i anem a sortir a prop del Vesuvi, a una plana lletja, industrial. Ens perdem el final de la costa Amalfitana: Majori, Minori,Sul Vetro...fins a Salerno

Ai, MR!!! Però al menys veiem un ramat d'ovelles que caminen per la carretera i que ens encanta.

A Salerno no tenim hotel però en trobem un d’esplèndid i per casualitat tenen una cambra. Està al centre històric, i es un alberg . Hi ha gent jove però també gent gran. És diu Ostello di Salerno, Ave Gratia Plena. Via Canali. (80 € les tres?) Sopem a prop pasta a le vongole, desprès de l’aventura de deixar el cotxe a un lloc lluny però que valia presuntament 1 € la nit (i de comprar fruita i tomaquets i nosequemés). Ens agrada molt Salerno.

Ercolano i cap a la costa Amalfitana

Diumenge 22.- Sortida cap a la costa Amalfitana. 

Anem a recollir el cotxe que havíem llogat per internet. Era a l'empresa Herst, situada dins de l'estació. No la trobem. Un taxista ens acompanya i està fora de l’estació. Però tancada.

Tornem a dins. Un altra taxista ens acompanya cap a un altre lloc. Res. Al final veien que al paperet hi posa Maggiore. És dins de l’estació!!!!

Sortim molt contentes amb el cotxe. Primerament anem a Herculano o Ercolano. La veritat és que ens agrada molt però potser no tant com Pompeia (que tant la Mª Rosa com jo coneixem). Herculano és diferent, més petit i diuen que està millor conservat

Mosaic de Neptú i Anfitrite

A la sortida ens fan senyals. Portem una roda totalment desinflada. Anem a una estació de servei. Al ser diumenge estan totes tancades. Aquesta també, però en un racó un noi ven melons i síndries. Sense saber que fer, en mengem. Ell diu que desprès vindrà un amic seu que ens ajudarà. Però passa el temps i res. Es que està dinant ens diu el noi. Acabem per marxar. A un carrer de no se quin poble demanem a un home: què podem fer? Ell va al seu cotxe a buscar eines i es posa a la feina de canviar la roda. Passa un tricicle i en baixa un home que ajuda també. Són amabilíssims. I nosaltres una mica lamentables.

Finalment anem a Sorrento des d'on més o menys comença la costa Amalfitana, banyada pel mar Tirreno, al golf de Salerno. 

La vista és  fabulosa, anem a una certa alçada, veient  el mar i els poblets incribles enfilats a dalt dels penyasegats. Comença el capvespre. Passem Possitano i anem a dormir a Praiano, a l'hotel Villa Bellavista (115 €). Vista increïble del cap de Sorrento i de Capri molt a prop del cap. Praiano està una mica il·luminat, es que ha sigut la festa de Sant Gennaro, com a Nàpols. 

Capri

Dissabte 21.- Anem amb taxi al port i agafem un dels vaixells ràpids cap a l'illa de Capri, anada i tornada.

Tothom puja, tret de la MªRosa i de la Marina que han anat a prendre un café. Al final, quan estem a punt de marxar, arriben! Anada a Capri amb molt bona mar. A Marina grande s’han d’agafar bitllets pel funicular o l’autobús. Hi ha moltes cues, molta gent. Res a veure amb la vegada que vaig venir amb l’Hortènsia fa 9 anys (Ja?), el 2004. Molt més turístic. 
Agafem el funicular cap al poble de Capri

Allà, moltes botigues, molta gent. 
Anem cap a la Viila de Tiberio, o Villa Jovi, per un camí molt agradable, però que va pujant sense parar. Una hora de marxa. Ben senyalitzat. Ens agrada molt, ombrívol i a prop del mar que endevinem. Pins immenssos, magnòlies, xipresos.
La villa de Tiberi, una de les moltes que tenia, està a dalt de tot dels penyassegats. I el mar blavíssim. Ens hi entretenim una bona estona veient el que queda desprès de 2.000 amys d'història

A la tornada dinem a Capri poc i car.

Desprès cap a Anacapri amb bus. Allà la cosa és diferent i s’està molt més tranquil. Anem a la casa d’Axel Munthe i em torna a agradar molt. La casa tal com la tenia, el seu despatx, tot amb figurés exquisides, romanes la majoria. El jardí des del que veiem el mar i més lluny la costa amalfitana, és preciòs i solitari. Arbres immensos. I l'esfinx de granit, que també mira el mar. Fem un passeig molt agradable. 

No podem entrar al bar doncs hi ha un casament. Entre els convidats que veiem de lluny, elegantíssims, es percep un home d'edat però alt i molt elegant, que sembla el mateix Axel Munthe resucitat. Quan torni a Barcelona he de rellegir la Història de San Michele.

Agafem el darrer vaixell i a l’arribada un taxi per anar a sopar amb en Jordi i compañia a casa Nenella. Un munt de gent espera per entrar. Dos homes van cridant als que, segons ells, els hi toca. Esperem molta estona i finalment ens fiquen a l’interior, taula de nou persones. No es ni bó ni barat, el soroll terrible i a un moment donat posen un disc a tota pastilla. Mai més, per molt napolità que sigui el conjunt.

Tornem amb taxi a l’hotel.

Nàpols, dia 20 de setembre

Figuretes del rei Baltasar

Dia 20. Ahir varem caminar per Via Crocce i Biaggi dei libbrai cap al Duomo, 

Pel camí varem entrar a l’església de Sant Gesu Nuovo. Per tot el carrer hi ha moltes botigues on venen figuretes per al pessebre (Il pressepio), precioses, de fang. HI ha escenes: una peixateria, un forn...Hi ha figuretes que es mouen com ara un pescador, una dona que renta... Hi ha aigua vertadera que baixa saltant. Tornarem moltes vegades a aquets carrers. Són estrets i d’ells en surten altres encara més estrets, els vicoli. 

Avui anem al Museu arqueològic, que no està lluny del nostre hotel. Increïblement preciós. Necessitaríem un dia sencer. M’agraden molt els objectes de vidre i les pintures romanes, així com els mosaics. Molta roba, moltes coses,  provenen de Pompeia.

Anem a la Plaça Bellini, al darrere de la plaça Dante i entrem al Café Intramoenia que ja coneixia. Ens asseiem a l’exterior rodejats de plantes per prendre un crostini.
A les parets dels carrers hi ha les típiques esqueles. Les de sempre i unes altres més  modernes amb facebook i twitter

Anem a la Capella deSan Severo, on ens canen 7 € per persona. El seu creador, Raimundo del Sangro, príncipe de San Severo, va ser un deixeble de la il·lustració, un mecenes de les arts i un inventor. Veiem unes estàtues barroques fabuloses, sobre tot el crist velat, i també uns models anatòmics, uns esquelets amb tota la circulació de la sang arterio-venosa reconstruïda. Des de l’altra vegada que els vaig veure els trobo una mica tronats. La història és fosca.
Anem al Monastero da Santa Chiara. Jardins amb bancs i camins, fets amb rajoles de colors blaus, verds, grocs...Escenes del camp de nàpols, el Vesuvi. Es respira molta pau.

Al capvespre anem amb taxi a l’hotel Regina Napoli (100 € dos dies), al carrer Milano que surt de Piazza Garibaldi, una gran plaça on es troba l’estació. Hi ha molts extracomunitaris, ens adverteix el taxista. No ens importa gens.

Sopar entrant per porta Nolana a la Trattoria Típica Da Giovanni. La senyora Elvira, simpàtica i llesta, ens proposa un peix i calamars. Tot exquisit, molt fresc. I macarrons amb melanzane i mozzarella. I no se si aquest dia o un altre mengem flors de carabassó farcides amb ricotta. El cuiner és el seu fill, i el marit està a la caixa. 
Postres, avui non ce.