En tren cap a Torredembarra
Vaig voler escriure alguna cosa per el 8 de març, dia de
la dona, però els dies van passar massa ràpids ocupada fen alguna cosa molt
urgent que ja ni recordo, i entre mig dos dies a Londres. El 30 de març varem sortir cap a Pekín, un viatge interessantíssim
del que no he tingut temps d'escriure, però m'agradaria - gratacels, gratacels
i gratacels. El riu Yang Tse, bromes i paisatges meravellosos-. El grup. Tot
seguit, tornant de Shangai vaig marxar amb els nens cap a Torredembarra, durant
la primera part de la setmana santa. Més tard a Barcelona veig tres pel·lícules
que m'encanten: Nebraska, Ida i El passat. I a la TV reveure Incendis. I escriure per a que ens donin diners
de l' AMB i ja som al 10 de maig.
I els nens. L’Ada mana bastant i li diu alguna cosa al
Leo, que ell ha de fer però que no fa. Ho sento, diu ell, no et vaig sentir. Ah,
molt bé, contesta ella, doncs haurem d'anar al otorrino...
Els hi he portat uns vestidets de Xina. El de l’Ada li va
petit. El d’en Leo li va bé, servirà de pijama. Abans d’ahir se’l volia posar.
No, no, li dic jo. És un pijama de rigorós estiu. Oh, diu ell, m’agrada molt l’estiu
rigorós.
