montseval

domingo, 22 de junio de 2014

Tenim cucs de seda

La millor amiga de l'Ada, la Blanca, tenia molts cucs de seda, comprats per Internet i li va proposar donar-n’hi uns quants. Com que la Circe no els volia -n'havien tingut de petites, ella i la Vera, però ara li feien fàstic-, l'Ada em va preguntar si els podia tenir a casa meva i jo em vaig afanyar a dir-li que si. El cas es que encara van trigar uns dies a arribar: cinc cucs grandets. Bé de fet quatre cucs i un capoll, que un d'ells acabava de fer. Ens el varem estar mirant una bona estona, mengen sense parar. Estaven a una caixa destapada però recoberta amb paper de cuina transparent.
El principal problema eren les fulles de morera que menjaven a tota velocitat. N'hi ha al carrer d'Enric Granados, em va dir la mare de la Blanca. Ui, ja m'imaginava enfilant-me a un arbre, cosa que de petita m'agradava molt. Però en realitat no va fer falta, amb les que havien portat en varem tenir prou, doncs de seguida el segon cuc es va posar a fer el capoll. El varem veure ja fet, i ens va fer ràbia, ja que volíem veure el procés encara que fos de nit. Del que si que en varem adonar es que abans de fer-lo deixaven de menjar i es quedaven una mica rígids i més prims i foscos.
Vaig llegir a un llibre que els que fan cultius, en aquesta etapa els hi posen branquetes dons així va millor, és com ho farien a la natura. Desprès de diverses proves, en les que les branquetes recolzades a la paret de la capsa acabaven caient, els hi vaig posar escuradents. Va ser genial, varem veure com feien els capolls. Tots grocs però dos d’ells d’un groc molt clar, quasi blanc.

Quan la Vera i la Circe van tenir cucs de seda, el que més recordo és com agafàvem fulles de morera d’un arbre dels Jardins de l’Hospital de Sant Pau. Jo estava a l’Institut Sant Josep de Calasanç, al costat, i a l’hospital hi havia l’IBF (Institut de Biologia Fonamental) on uns amics meus feien de becaris. Recordo a l’Emili, que s’enfilava a l’arbre per que les fulles estaven força altes.



lunes, 16 de junio de 2014

avies



Un cap de setmana de març vaig anar amb la Milissa a Londres. Vaig fotografiar amb el mòbil aquesta pintura romana que vaig trobar preciosa. Està al Museu Britànic. És una dona ja una mica gran, amb algunes arrugues i canes. La imagino una àvia.
Parlant d’àvies, fa uns mesos, vaig llegir Mi infancia de Gorki que em va agradar molt. 
Comença d'una manera molt tràgica però real i arriba l'àvia materna per emportar-se'ls, ell i mare. Diu Gorki: "Abans de la seva arribada era com si jo estès adormit, ocult a les ombres; però va aparèixer ella, em va despertar, em va treure a la llum. Va embastar tot el que em rodejava amb un fil sense fi, va fer amb tot un policromat encaix i es va convertit a l'instant, per tota la vida, en una amiga, en la persona més entranyable del meu cor, a la que millor comprenia i més estimava: va ser el seu desinteressat amor pel món el que em va enriquir per afrontar la dura vida."
No aspiro a tant però em va fer il·lusió que quan en Leo era molt petit, la Circe li va preguntar qui és la Montse? Per veure si ell deia la paraula àvia, però ell va dir: és la meva amiga.
Jo a l'Ada l'estimava tant que la Circe em va dir abans que el nen naixés: M'has de prometre que els estimaràs igual!, i així és.



viernes, 6 de junio de 2014

Planetes i satel.lits (Hem d'estudiar)



Fa uns dies els nens discutien. En Leo deia que Plutó era un planeta i l'Ada que no ho era. Era una mena d'asteroide com Ceres i Palas, que estan al cinturó d'asteroides entre Mart i Júpiter. Bé, uns opinen que és un planeta i altres que no ho és vaig acabar dient jo. 
 Precisament uns dies desprès van sentir a l'escola una conferència d'un astrònom. Van tornar parlant molt animats i en Leo li va replicar a l'Ada que Ceres i Eris no eren els únic planetes nans i ella va contestar que s'estava referint només al sistema solar. (De fet n'hi ha més).
Desprès en Leo em va explicar molt bé el que era un forat negre!!! També em van dir que la lluna era més gran que Plutó, cosa que jo no recordava.
Tant la Circe com jo ens hem hagut de posar a estudiar:
A partir del 2006 la Unió Astronòmica Internacional  (UAI) va crear el nom de planeta nan i la seva definició, la qual va fer perdre a Plutó el seu estatus de planeta i va quedar rebaixat a planeta nan. Ceres va augmentar de categoria ja que va passar d’asteroide a planeta nan. També Ieris i altres.

A la foto alumnes meus del 2003, de primer d'ESO, fabulosos, mostrant els planetes a escala (Plutó inclòs)