Escoltant abans de posar les veles i de sortir
El mes de juliol vaig estar una quinzena de dies amb els nens
Torredembarra. La primera setmana la Circe els va apuntar a vela. Va ser bonic,
al menys la part que em va tocar, acompanyar-los. A les nou i mitja del matí,
una vegada havíem esmorzat, ja anàvem caminant per la platja , molt buida a
aquesta hora, per la vora del mar, fins al Club Marítim. Collíem petxines,
miràvem algues que el mar havia portat i observàvem petjades de gavines.
Com que era la
primera vegada que feien vela els van pujar a un vaixell que es diu
raquero, que te un pal, una vela major i una més petita a genoa. Anaven sis alumnes a cada raquero. També feien una mica de teoria. Jo tornava per la
vora del mar a casa. Desprès a les dues, hora de molta calor, m'acompanyava a
recollir-los la Marian amb cotxe.
Ada, un altre nen i Leo
Gràcies a la Caro, que va avisar a la Circe, varem anar a una activitat
que es deia: Obsevació de peixos i de crancs a Torredembarra. Primer varem assistir a una conferència que impartia Pere
Abellò de l'Institut de Ciències del Mar, a Can Bofill que és la darrera casa
de Baix a Mar, el barri de pescadors. Feia una calor mortal i el doctor Bofill
anava passant unes diapositives horroroses, totalment fosques, en les que amb
prou feines s’hi veia alguna cosa, a part que va començar pels crancs, la seva
especialitat. Tot i així, tots els nens que hi havia es van portar molt
bé.
L'endemà és va fer la part pràctica que consistia en
tirar-se al mar amb ulleres i nedar fins el bloc de ciment del que abans
s'estiraven les barques i on ara hi ha l’escultura Alfa i Omega de Bartolozzi.
Allà es poden veure molts peixos (i crancs) i sobre tot, el que va mol bé, és que desprès de nedar
tornes a fer peu, ja que hi ha l’Antina. A la Torre s’hi poden veure peixos de
roca i de sorra (i crancs) ja que a part del roquer, avui dia fet malbé pel
port, hi ha tres bandes rocoses paral·leles a la costa, que es diuen les
Antines. A alguna part, com la que varem anar s’hi feia peu. La veritat és que
el mar no estava gaire pla, més aviat era límit, una mica més i ja no sortim.
Però varem veure peixos. Jo vaig veure oblades i castanyoletes.
De castanyoletes recordo
haver-ne vist moltes a Marsella.
