montseval

lunes, 4 de mayo de 2015

S'ha tancat el cicle

Alguns ous s'han tornat més allargats, diu en Leo, que ha obert una caixa on es van quedar els ous posats per les papallones de la seda la primavera passada. Ui, diu l’Ada n'hi ha un que sembla que es mogui. Ho mirem amb la lupa binocular que te 20 augments: són els cucs! Uns quants han nascut!
Oh, i ara que fem! No tenim morera. La Nerea, diu en Leo l’altre dia va dir que havia vist una floristeria que en venia
Trucades: la mare de la Blanca ens dóna el telèfon de la mare de la Nerea, i al mateix temps ens diu que al Seminari, per la banda del carrer Consell de Cent i ha una morera a la que s’arriba des del carrer.
Finalment, i ja que la Nerea diu que no ho sap, optem per anar al Seminari. I efectivament, trobem una morera, quina sort.
Al tornar a casa col·loquem un parell de fulles a la caixa i una estona després ja mengen.  
S’ha complert tot el cicle, estem contents.

viernes, 1 de mayo de 2015

Visita al Museu Egipci de Barcelona

Els nens amb posata egipcis
Diumenge passat vaig anar amb els nens al Museu Egipci de Barcelona, on jo no havia estat mai, tot i que, va ser organitzat per aquest museu que vàrem fer aquell viatge tan bonic a Alexandria i El Caire, amb la Mercè P., en Ricard, la Lynn, la Carme Ch. i altres (poques) persones.
A en Leo una de les coses que li agradaria més del mon es visitar Egipte, des d’Abu Simbel a Alexandria. Aquets dies ha fet un dibuix del Nil a una llibreta gran, tota una pàgina en vertical,  i també ha posat noms amb jeroglífics egipcis. Te un punt de llibre que va voler l’Ada (que li deixa), de papir, en el que és veu cada lletra i la seva corresponent en jeroglífic (no se fins a quin punt es veritat).  
El museu està força bé, però els nens ja sabien moltes coses: que eren i per a que servien els vasos canopis, encara que no coneixien el nom, qui era Tutankamon, com eren els enterraments  i fins i tot la  Pedra Rosetta.
Com és que sabeu tantes coses? Van dir que ho llegeixen a Reporter.
Vam anar amb l’ascensor fins al terrat, totalment buit, on s’estava de primera.
A la sortida vam comprar una polsereta amb l’escarabat sagrat i el ja mencionat punt de llibre. 
Ara els nens llegeixen molt, sobre tot al vespre, al llit, i necessiten punts de llibre!!!!