El mar, transparent

Tot el juliol el mar ha estat molt pla i transparent i hem vist peixos de sorra i de roca. Torredembarra, a més a més de la gran platja de sorra i del roquer (desgraciadament ja en part desaparegut amb la construcció d'un port) te tres cordons de roques submergides, les Antines, que a Baix a Mar estan bastant a prop. Allà i al costat de l’escullera hem vist oblades, sargs, salpes, serrans, donzelles, castanyoles, burrets i encara més peixos. Els nens amb ulleres però jo per transparència. Una meravella. També crancs de roca, crancs ermitans, caragolines. I un pop, que desgraciadament va ser pescat devant dels nostres ulls.

Desprès ho identifiquem amb llibres. Aquest any me'ls he descuidat però en Santi ens n'ha deixat. Algues, musclos, lapes.

I una cosa que em penso que només se jo. I no dic el lloc. Però aquí està la foto. Chitons, uns mol·luscs que pertanyen a la Classe dels Poliplacòfors, moltes plaques. Al costat podeu veure una lapa, de la classe dels Gasteròpodes. Una sola petxina.

Una nota retrobada

 Intentant llençar carpetes i papers vaig trobar aquesta nota que ja fa molt anys em varen deixar les meves filles. Les notes ens les deixàvem a terra, just davant de la porta, de manera que al obrir-la no tinguéssim cap més remei que veure-les.

Aquí devien de ser ben petites. Abans els nens anaven sols més aviat que ara. Potser deu i set anys? A part per anar a casa de la meva mare només s’havia de a travessar el carrer. Els hi agradava anar-hi, i a més a més, allà tenien TV en color, que a casa era en blanc i negre.

La Vera i la Circe van aprendre ben aviat a escriure bé el català: anaven a l'escola Isabel de Villena. Com que era privada, en Xavi va voler que el BUP, que era als 14 anys, el fessin a l'Institut Maragall, que en aquella època era molt bo i estava a prop de casa. També de petita hi havia anat jo a fer cinquè i sisè de batxillerat i PREU, en aquets cas per decisió pròpia i amb el beneplàcit dels meus pares. 

M’agradaria haver escrit coses en aquella època, sobre les meves filles que eren un encant. Tinc moltes imatges, de Barcelona i de Torredembarra, però difuses. També hi havia moltes menys fotos. La Vera i la Circe saltant l’una sobre l’altra per torns mentre esperem l’autobús a la Plaça de la Universitat, a Torredembarra a les roques, també a una piscineta de plàstic al jardí que omplíem amb la manguera, anant a diversos llocs sempre amb l’Anna, a Pont de Suert agafant lliris de color lila. Anant al veure la pel·lícula Yol, El Camino.