montseval

sábado, 24 de septiembre de 2016

La familia de Falset

           D'esquerra a dreta, Rosa Mª, abuelito, mamà, papà. El bebè era jo 
La mamà i la Rosa Mª eren cosines germanes. La mamà, filla de la Conxa Llorens i la Rosa Mª, filla de l'Enriqueta Llorens. Hi havia una tercera germana que no es va casar, l’Assumpció. Eren filles de Mª Nieves Montlleó Borja i de Jaume Llorens Llaveria, que es van casar el 1883. Les tres filles Llorens Montlleó, vivien a Falset. Molt modernes per l’època i criticades van estudiar magisteri, encara que no se per què la meva avia, només costura, i cosia meravellosament, i a vegades amb fils de plata o or.
La gran, l'Assumpció va néixer l’any 1884, la segona, Conxa, la meva avia, el 1886 i l’Enriqueta quatre anys després.
Aquets darrers dies he estat amb l'Imma  a Plasencia, on actualment viu la Rosa Mª i he aprofitat per fer preguntes que ja no li puc fer a la mamà. Dies bonics, plàcids i amb molts records. La Rosa Mª ens ensenya fotos. 
Enriqueta es va casar amb un enginyer de mines, de cognom Martinez i van anar a viure a Córdoba. Van tenir un nen l’Enrique i una nena, la Rosa Mª, però quan tenien 4 anys el nen i només uns mesos la nena, el pare va morir. Així que a ella li va anar bé haver estudiat. Va fer oposicions i, no se si de seguida o uns anys desprès, li va tocar Torredembarra.
La Conxa s’havia casat uns anys abans amb l’abuelito Rico, que treballava a la RENFE i havia tingut tres fills: Mª Nieves, Conxita (la mamà) i Santiago. Ells van anar a viure a Calafell i més tard a Barcelona.
L’Assumpció no es va casar i feia també de mestra i ajudava a les nebodes. Al final, després de la guerra va anar a viure a Barcelona, ella, la seva mare (avia de la meva i de la Rosa Mª), i la Rosa Mª que estudiava el batxillerat. Quan tenia 16 anys, anava amb la seva tieta per la plaça de Letamendi i l’Assumpció va caure morta. Vivien al carrer d’Aribau, al costat d’on passa la novel·la de Carmen Laforet, Nada.
Mesos després vaig néixer jo (foto). Ara tothom és mort, en Santiago aquest mateix estiu, només queda la Rosa Mª.
Dies bonics a Plasencia, però també enyor.



domingo, 11 de septiembre de 2016

Pintura


Prova oncle Ferran

A Torredembarra, l'oncle Ferran amb els seus dos amics, Jaume Espí i Brauli, sortien a pintar i jo que devia tenir 13 o 14 anys, anava amb ells. Anàvem a les roques, al costat del mar o als camps de vinyes, d'oliveres, de garrofers. Ells no eren allò que se'n diu pintors de diumenge, sinó que investigaven colors i formes. I estaven al corrent de la pintura que es feia i dels pintors.
Jo havia començat a pintar sola. El meu primer oli va ser el campanar de la Torre vist des del terrat. Molt contenta per que m’hi deixessin anar em vaig unir al trio d’amics un o dos estius. També a Falset vaig fer alguna cosa. M'aixecava a les sis del matí per que no m'agradava que la gent em mirés!
A Barcelona vaig anar un curs a una acadèmia que hi havia a la Gran Via, i dos més a l'Escola Massana. El darrer, ja feia també selectiu, a la Universitat.
A la casa gran hi ha tot de quadros meus i també a la casa de Barcelona n’hi va haver.
Anys més tard, la que es va posar a pintar seriosament, i ja per tota la vida, va ser l'Imma.