La meva avia

A Torredembarra hi passàvem els estius. Allà hi vivien la meva avia paterna, la padrineta i la meva besàvia, a una casa immensa. Quan aquesta va morir, la padrineta va venir a viure a Barcelona amb nosaltres. I als estius hi tornàvem tots, a La Torre -com s’acostuma a dir-, dos o tres bons mesos.

La padrineta sempre deia: qui no te memòria ha de tenir cames. I així ens passàvem el dia pujant i baixant. La casa tenia el menjador i la cuina a baix i a dalt les sales d’estar, el menjador per les grans ocasions i les habitacions. A part de les vegades que ja s’havia de pujar, per exemple, desprès d’esmorzar a fer els llits, desprès de dinar a fer la mig diada, ni havia moltes més…Ai, m’he deixat el llibre. Ai, m’he deixat la bossa. Ai ara hem d’anar a la platja i no he baixat la tovallola.

M’enviava a comprar i jo em posava molt nerviosa per que feia servir unes mides d’abans, crec que angleses, que jo no entenia: compra mitja lliura de tal, una terça d’això i tres onces d’allò. I jo li deia: nooooo, digues-m’ho en grams. La lliura eren 400 grams i tres onces venien a ser 100 grams. La terça ja ni ho se.

I també deia: les rialles acaben amb ploralles. I així era indefectiblement, sobre tot a la nit quan ja estàvem molt cansats. Aquesta frase l'he transmès als nens. Les rialles...els dic, i sense deixar-me acabar contesten: ja ho sabem, acaben amb ploralles.

A la meva àvia el meu pare li deia Antonieta, i el seu germà, l'oncle Ferran li deia mare

A la foto, la meva mare, la padrineta, l'oncle Ferran i jo.

París

Des de la finestra

Del 13 al 17 d'abril vaig a París amb l'Hortènsia. Feia poc que hi havia estat, tornant de Bòston, el 29 de març que gràcies a la vaga ens van deixar allà tot un dijous i un divendres. Llavors vam estar al barri del Panteó, metro Poissonnière. Ara, no gaire lluny, a Montmartre, metros Anvers o Abbesses o Château Rouge, segons la línia que agafem. De les finestres de la casa que ha aconseguit per quinze díes la Mª Rosa veiem el temple de Le Sacré Cœur i una part del parc, amb clochard que hi dorm inclòs

 Els dies no son tan deliciosos en quant a temperatura com fa quinze dies sinó que fa fredot, encara que no ens plou quasi cap dia. El barri ens encanta. Te un carrer molt turístic però per la resta és un molt francés. Té una part bastant africana amb bars animats i un restaurant on es pot menjar Quedjenou de pintade. Però quan el veiem just arribem del barri asiàtic, metro Tolbiac , de menjar a un restaurant boníssim de Laos. 

Al costat de casa hi ha un antic mercat convertit en un espai agradable, bar llibreria i sala d’exposicions, on també escoltem un concert de piano i on els matins ens hi passem hores. Al barri hi ha uns carrers plens de botigues de teles davant de les que badem cada dia. 

Anem a veure l'exposició de Bob Dylan, l'explosió rock (1961-1966) a la Cité de la Misique i Museu de la Música, lloc que no coneixíem. Precioses fotos en blanc i negre i colors, música. Botiga de música! (Comprem CDs). Anem a veure l'exposició de Modigliani, Soutine i l'aventura de Montparnase, la colecció Jonas Netter. Ens agrada. Ès a la Pinacothèque. La nena de blau s'assembla una mica a l'Ada, encara que ella quasi mai està tant seria i és més rossa.

A la sortida anem a Chez Fauchon, més que res a a mirar però mengem una mica. 

Ens passegem per Montmartre un dia molt fred. Carrers, placetes i llocs. 
Anem al Museu del Quai Brandly, fabulós com sempre. Aquesta vegada veiem Els mestres del desordre. Anem a la llibreria.    I comprem.

L'exposició Matisse ens la perdem: resulta que tanquen els dimarts. Veiem el Museu del Judaisme que també ens interessa i està aprop. Anem al cine tres vegades, però res de memorable. Encara que perduda, o potser per això poso aqui el vídeo. Es diu Parells i Sèries.

Matisse. Paires et séries - du 7 mars au 18 juin... por centrepompidou

I caminar per París, i el cel de París, els castanyers d'Indies en flor. El Sena.

I la tornada (com l'anada) des de Beauvais, això si, molt barata. Em fan treure les sabates i demano alguna cosa per posarme als peus. No en tenim, diu un home. Som low cost, nosaltres. No te raó.

Tornarem a París.