Vull portar als nens, un divendres, a una festa de la
Universitat de Barcelona on hi ha paradetes diverses on ensenyar ciència a nens
Ui, no puc, diu l'Ada. Vindran
unes amigues a casa a fer un treball.
Total que hi vaig amb en Leo, a
la sortida de l’escola. Primer parem al Starbucks de la Plaça Universitat
i en Leo pren un batut de xocolata i una pasta. M’agrada sortir sola amb un
dels nens, rarament en tinc l’ocasió. I corrents cap a la Universitat.
Entrem i
veiem uns globus immensos. Ens diuen que al final ens en podran donar, de fet
queda poc més de mitja hora. Anem cap al jardí i ens aturem a una paradeta d’Astronomia.
Que és una constel·lació? ens pregunten. En Leo ho contesta molt bé. Ens posem a
fer la constel·lació d'Orió amb un
cartró gruixut, fils de mides diferents i boletes blaves blanques i taronges.
El color és la temperatura de l’estel. Contràriament al que seria intuïtiu, els
blaus són els més calents. Una vegada fet, veiem la disposició a l’espai d’allò
que al cel sembla pla. Recordo quan vaig veure aquesta constel·lació amb
telescopi al desert de Líbia, amb la Mercè P. I en Jean Marc i R. I els amics
francesos, entre el quals Hubert Reeves.
Anem
al pati de lletres i ens entretenim mirant amb lupa binocular i microscopi. El
meu pare, li dic a en Leo, el teu besavi, és el que va fer instal·lar el primer
microscopi electrònic a la Universitat, i segon de Barcelona (el primer a l’Institut Antituberculós). Oh, diu en Leo, així el teu pare va fer una cosa
per la humanitat! Si, li dic tota contenta, ell feia classes aquí, el seu
laboratori estava a la torre de Ciències.
Encara
veiem dues coses més i despres en Leo se’n va tot content amb dos -un per l’Ada- immensos
globus blaus inflats amb heli. Hem d’anar caminant, no podem pujar a l'autobús ni al metro i ell fins i tot ha de pujar per les
escales: els globus no entren per la porta de l’ascensor!
