El temps passa volant

En tren cap a Torredembarra

Vaig voler escriure alguna cosa per el 8 de març, dia de la dona, però els dies van passar massa ràpids ocupada fen alguna cosa molt urgent que ja ni recordo, i entre mig dos dies a Londres. El 30 de març varem sortir cap a Pekín, un viatge interessantíssim del que no he tingut temps d'escriure, però m'agradaria - gratacels, gratacels i gratacels. El riu Yang Tse, bromes i paisatges meravellosos-. El grup. Tot seguit, tornant de Shangai vaig marxar amb els nens cap a Torredembarra, durant la primera part de la setmana santa. Més tard a Barcelona veig tres pel·lícules que m'encanten: Nebraska, Ida i El passat. I a la TV reveure Incendis. I escriure per a que ens donin diners de l' AMB i ja som al 10 de maig.

I els nens. L’Ada mana bastant i li diu alguna cosa al Leo, que ell ha de fer però que no fa. Ho sento, diu ell, no et vaig sentir. Ah, molt bé, contesta ella, doncs haurem d'anar al otorrino...

Els hi he portat uns vestidets de Xina. El de l’Ada li va petit. El d’en Leo li va bé, servirà de pijama. Abans d’ahir se’l volia posar. No, no, li dic jo. És un pijama de rigorós estiu. Oh, diu ell, m’agrada molt l’estiu rigorós.

Capvespre a la platja

Al juliol, quan vaig anar a Torredembarra amb els nens, des del pis de la platja vèiem el mar. Era cada dia tan pla que semblava aquell quadre de Dalí que es diu Dalí aixecant la pell de la mar Mediterrània per mostrar a Gala el naixement de Venus.
A cada moment del dia, el mar i també la sorra, van canviant de color i d'aspecte. Al matí veiem un grup de gavines abans que arribin els primers banyistes. Al capvespre, la platja ha quedat quasi buida i el mar és de color rosat.
Abans d'anar a dormir, per una finestra lateral veiem el pis del costat amb totes les llums enceses i la gent fent diverses coses. Li diem "La ventana indiscreta", com la pel·l-icula de Hitchcock.

I'm not there

M’ha encantat la pel•lícula de Todd Hayness I’m not there
Sis històries de Bob Dylan, o no, totalment reals o molt inventades, amb sis actors diferents que representen sis èpoques o aspectes de la seva vida profesional o personal _fabulós el que interpreta Cate Blanchett_ i espèndida fotografia.I totes barrejades.
I la música, i la música, i la música!!!!!

Just Like a Woman (Bob Dylan) cantada per Charlotte Gainsbourg, la Claire de la pel·lícula i Calexico, 4'16"

Fitxa
Director: Todd Haynes
Guió: Todd Haynes, Oren Moverman
Mùsica: Bob Dylan
Fotografia: Edward Lachman
Repartiment: Christian Bale, Cate Blanchett, Charlotte Gainsbourg, Richard Gere, Heath Ledger, Julianne Moore, Michelle Williams, Bruce Greenwood, Ben Whishaw, Marcus Carl Franklin, Kris Kristofferson, Kyle Switzer

Invictus

Tenia por que hi hagués massa rugbi però al final ahir em decideixo a anar a veure la pel·lícula Invictus amb la Mercè i en Francesc. I sortim entusiasmats, ens agrada molt.
Dirigida per Clint Eatwood i protagonitzada per Morgfan Freeman i Matt Damon, tracta d’una història verídica: menys d’un any en la vida de Nelson Mandela, quan era president de Sud Àfrica i es van celebrar els mundials de rugbi de 1995. Segueix el llibre de Jonh Carlin, El factor humà.
La història tracta de Mandela, a qui els seus diuen Madiba, de la seva intel·ligència i honestedat. Tracta de l’equip de rugbi, Springboks, bàsicament blanc. Tracta del lideratge. Però sobre tot tracta de la reconciliació i del perdó.
Està plena de petits detalls preciosos: la blanca que vol donar la samarreta verda i daurada a un nen i com aquest la rebutja, la visita a la presó de Robben Island, una zona da barraques totalment buida, el nen que recull llaunes del terra a prop del cotxe de la policia...i moltes més. I no us perdeu el ball dels maoris.
Desprès, pura casualitat, me n’adono que just abans d'ahir, un onze de febrer, va fer vint anys que el presoner 46664, el símbol i el líder de la lluita antiapartheid, va ser alliberat desprès de 27 anys d’empresonament. Va sortir de la presó de Ciutat del Cap en la que va passar els darrers mesos de la seva condemna.

L’himne nacional de la República Sud-africana està cantat en
xhosa, zulú, sesotho, anglés i afrikáans