Converses amb l'Ada, Calafell, papás

Foto dels  anys 20 de la platja de Calafell, treta d'internet

L'Ada i en Leo van de convivències amb tota l'escola a Calafell, tres dies.

No se si saps, li dic a l'Ada, que la meva mare, vivia a Calafell de petita.  Primer a Falset i després a Calafell.

A si? contesta ella, i com es van conèixer amb el teu pare?

Doncs cada dia agafaven el tren per anar a estudiar a Barcelona, el meu pare des de Torredembarra i ella des de Calafell. Es trobaven al tren i es van fer amics. Van estudiar, ell, Biologia i ella, va començar Química però després es va passar a magisteri, influïda per dues tietes mestres germanes de la meva àvia, Assumpció i Enriqueta.

I es van casar, diu l’Ada.

Si, però primer va venir la guerra. El meu pare va tenir sort, crec que no va haver de tirar gaires trets. Com que conduïa molt bé el feien anar d’un lloc a l’altre, amb camions o cotxes, a vegades acompanyant gent important, o amb moto.

_I la teva mare?

_Ella ja donava classes a una escola de Tarragona, però un dia va caure una bomba molt a prop, i la van tancar. Van dir a les mestres que fessin jerseis de punt per als soldats. El primer jersei que va fer volia que fos pel meu pare...no se com li va fer arribar.

Es van casar uns quants anys desprès, l’any1944.

En aquella època, quan es van conèixer, el meu avi Rico era el Cap de l’estació de Calafell. La meva mare em va explicar, que a vegades, per la seva culpa i la de la tieta Nieves, la seva germana gran, el tren sortia uns minuts tard.

_ Rico!!! Li deia la meva avia Conxa, un moment que s’estan bevent la llet!!!!

_ Estas niñas!! ¡Que bajen corriendo, que doy la salida!!!

Al pujar al tren, que venia de València amb tot de gent mig adormida, el meu pare ja les esperava i havia obert totes les finestres del vagó per ventilar-lo i que es trobessin còmodes. 

Desprès al meu avi ja el van enviar a l’Estació del Passeig de Gràcia, de Barcelona, però com que els hi agradava molt Calafell, s’hi van fer una casa de dos pisos, amb jardí. Van començar a cultivar un hortet i s'hi passaven tot l'estiu i a l’hivern anaven i venien a Barcelona. Hi havia un “palosanto”.

_ Llavors tu anaves els estius a Calafell?

_ Anàvem principalment a Torredembarra, però si, alguna setmana també a Calafell.
Com que arribem a l’escola de música s’acaba la conversa.

Calafell

Aquesta sóc jo sobre la barqueta de vela del meu tiet, a Calafell

L'Ada i en Leo han anat de convivències dos dies a Calafell.

Això em porta un munt de records.
Els meus avis materns i la meva mare hi havien viscut. Primer van viure a l'estació doncs el meu avi n'era el cap. La meva mare i la meva tieta agafaven cada dia el tren ja que feien el batxillerat a Barcelona, i alguna vegada el tren havia sortit uns segons o minuts tard per que s'estaven acabant de beure la llet. Un moment!!! deia la meva àvia. I el meu avi que era de Castilla la Vieja deia: coño, estas niñas!!!! I desprès donava el senyal de sortida.
Més endavant ja vivien a Barcelona però es van fer una casa allà.
Nosaltres, encara que als estius anàvem bàsicament a Torredembarra, de tan en tan passavem uns dies a Calafell. A mi m'encantava. A les nits, ja al llit, sentia els trens que pasaven. I estavem a tocar de la platja. Al darrera de la casa hi havia un hort que cuidaven els meus avis. El meu avi el regava cap al tard. Hi havia un kaki. Encara que visquessin a Barcelona hi anaven constantment, per cuidar les plantes.
Una vegada la meva mare em va explicar això
"Quan estava fent el curs de pràctiques de mestra va començar la guerra. A mi aquell estiu m'havien anomenat Calafell, de les colònies de la Generalitat i estava amb un grup de nenes, les que m'havien designat a mi. Es dinava i es sopava a fora, a la pineda. Als barracons s'hi dormia. Les nenes no passaven de dotze o tretze anys, de vuit a dotze anys. Es portaven molt bé i s'hi estava molt bé. Ens banyàvem, fèiem rotllanes i s'explicaven contes, anàvem d'excursió, passat el poble. S'havia de passar la via i anaven per un caminet que ens deixava a dalt, s'havia de passar la carretera i pujàvem a una muntanya... la Volandera se’n deia.
Una vegada vam sentir trets. Llavors va comparèixer un pescador.. Hi teníem barca, allà, era el que portava la barca quan nosaltres ens banyàvem. Va dir que de part del director, que de seguida cap a casa perquè havien anat a Sant Joan de Deu i estaven matant als frares. Vam sentir trets i vam veure uns homes que anaven cap a unes vinyes. I ens van dir: no s'entretinguin, no s'entretinguin...
No vam veure res, però desprès vam saber que havien matat a quasi tots els frares, pobres".