Altafulla

Passo uns dies a l'apartament d'Altafulla amb la Milissa. Aquesta casa em recorda tant als meus pares que no puc deixar de pensar en ells. Des del mar al costat, al gran mirall, fins a les tasses de cafè, tot m'enyora, m'entristeix per moments i em torna al passat. 

Un passat feliç en que no existia la mort.

Oxigen...i el quart científic

Monsieur et Madame Lavoisier

Vaig al nou Museu de Ciències naturals o Museu blau  per assistir a l'obra Oxigen. Els autors són dos científics, un d'ells premi Nobel i l’altre també d’una gran importància doncs és un dels pares de la píndola anticonceptiva. Es tracta de Roald Hoffmann i Carl Djerassi. L’argument és el següent:

Un comitè de químics vol donar un Premi Nobel retrospectiu per celebrar els cent anys de la Fundació Nobel. La terna presentada són els científics situats a l'origen de la química moderna: Lavoisier, Priestley i Scheele. Qui va se el primer en descobrir l’oxigen?L’acció te lloc simultàniament els anys 1777 i 2001.

Intel·ligent, amena i ben estructurada, Oxigen, ens parla de la Ciència, de la recerca, del descobriment i dels científics. Per saber-ne més vegeu el blog de Mercè Piqueras

Però...hi havia un quart científic que no surt a l'obra: es tracta del català nascut a Altafulla, Antoni de Martí i Franquès. Martí demostrà amb aparells de la seva invenció, agafant aire dels llocs més variats, entre ells el Teatre de la  Santa Creu (desprès teatre Principal) de Barcelona, que la concentració d'oxigen (l'aire vital de l'època) a l'atmosfera és del 21% i no varia mai, front les mesures de Cavendish, Priestley, Scheele, Lavoisier i Senebier. Hi havia la idea en aquell moment de que el descens de la concentració de l'oxigen possiblement produïa malalties. Va presentar la Memòria sobre la quantitat d'aire vital que es troba a l'aire atmosfèric i els diversos mètodes de conèixer-la a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'any 1790. Va ser la primera persona que afirmà i demostrà que l'aire és una mescla de composició constant, i el primer que la determinà amb un valor d'una precisió que encara s'utilitza avui en dia. Els mètodes analítics moderns han demostrat l’aire conté un 20,946% en oxigen.

Martí i Franquès es va interessar també per altres temes com ara la sexualitat vegetal i va fer un estudi sobre la fecundació dels garrofers, pioner a l'estat Espanyol.

L'estiu del 1982 vaig anar amb el meu pare a Altafulla amb motiu de la col·locació d'una placa commemorativa dels 150 anys de la seva mort. Vaig escriure una resenya per la Revista Ciència. 

Vaig a Altafulla amb la Mercè i en Francesc a veure als médicos.

Hi anem amb tren. Proposo agafar-lo al Passeig de Gràcia. Al arribar hi ha dues guixetes obertes i ens posem a la cua més curta. Una estona desprès s'obre una tercera guixeta i unes senyores que hi van ens diuen que de fet només hi ha una cua que es va dividint en tres i que ens hem colat!

Em nego a moure'm del lloc. Qui ha organitzat aquesta extranya cua? Fa anys que agafo el tren aquí i és la primera vegada que ho veig. A part que ara ja em perdut molts llocs...A tot això ja ens toca. A ver, que pasa ¿se han colado? Diu l'home que ven els bitllets. No, no...Li explico la situació (ai, a veure si ara no ens voldrà vendre els bitllets). Ell tot d'una es posa nerviós, surt de darrere els vidres cap al vestíbul i crida: a ver, hagan el favor de hacer tres colas, he dicho tres colas!!! Hi ha un gran enrenou i un desordre general i es fan tres cues.

Torna molt content i ens despatxa el bitllets. Usted ha sido el revulsivo, em diu. Aquesta és la meva funció a la vida, fer de revulsiu, li contesto, mentre agafo els bitllets. No se per que li ho he dit però m’agrada. Desprès ja al tren, passem per Sants i allà puja la marabunta

Dia dels reis

Fa molts anys.Passem el dia dels reis a la casa d’Altafulla, al costat de la platja del Canyadell.
Al setembre van operar a la Vera, desprès va haver-hi radioteràpia. És el primer dia que des de fa uns mesos, no diré que sóc feliç, però em sento momentàniament en pau hi harmonia. Dinem amb els meus pares i passegem per la petita i solitària cala vorejada als dos extrems pel roquer. Les onades trenquen, el mar és gris- blavós, és un dia curt d’hivern, però no fa massa fred. M’agradaria poder donar les gràcies a la meva mare per aquest dinar que avui recordo, un parèntesi dolç en una època trista.
Van haver-hi molts altres dinars de reis a la casa de Barcelona, amb el tortell, figureta i fava que no se per que acostumava a tocar-li a l’Àlex. Els anys van anar passant.