montseval

domingo, 23 de diciembre de 2012

Felis Nadal i...Què se m'ha perdut allà?

Bon Nadal i feliç any nou, amb els meus preciosos nens i al fons l'univers
                                                           ***
Aquest any passo les festes de Nadal al Senegal, demà me n'hi vaig amb l’Hortènsia i allà ens trobem amb la Françoise. Li vaig dir a una altre amiga que vingués també i em va contestar que s'ho pensaria. Desprès va trobar car el viatge i em va dir: no se m'ha perdut res al Camerun. Al Camerun? faig jo, anem al Senegal. I ella: Doncs tampoc se m'ha perdut res al Senegal.
A mi en canvi se m’ha perdut de tot i a tot arreu. Viatjar per a mi és ampliar els horitzons, comprendre millor moltes coses, és un enriquiment moral, a més i al mateix temps que conec altres països, altres cultures, paisatges immensos i desconeguts, civilitzacions antigues i modernes.



sábado, 22 de diciembre de 2012

La manta d'Andorra

De tan en tan, a la meva família es treia una manta de quadros, molt fina i suau i la meva mare deia: és la manta que va comprar el papà a Andorra per 25 pessetes. Ens semblava molt barata i rèiem tontament, però potser quan la va comprar era molt cara! Resulta que quan era estudiant de Ciències Naturals va anar a Andorra a una excursió d'estudis amb el professor i botànic Benito Fernandez Riofrio i potser altres companys. Feia un fred horrorós i inesperat  per l’època i ell es va comprar la manta amb la que surt a aquesta fotografia. Era molt jove, no tenia ni 20 anys, M’encanta veure-la i m'entristeix alhora.

La foto va ser una de les que es va posar a  la web de Científics catalans i al costat es va escriure que els de davant eren "uns familiars". Jo, ràpidament, vaig fer que ho rectifiquessin, no eren familiars ni remotament.
                                                            ***
El meu pare havia nascut un 24 de desembre!
Nadal és trist quan et fas gran i penses en els que ja no hi són.