Vera, Circe i estius a Torredembarra

Sitges juny 1977

Torredembarra estiu 1985

Quan la Vera i la Circe eren petites, a l'estiu passàvem gairebé tres mesos a Torredembarra. No recordo gaire a en Xavi, que devia de fer de Rodriguez a Barcelona

Anàvem a la platja amb el 600 de la mamà. O era els wolskvagen escarabat? 

Allà la platja és molt llarga: des del roquer (ara port) fins on comença el Roc de Sant Caietà, que ja pertany a Sant Vicens.

Així, encara que al fragment de platja dita de la paella i al fragment situat davant de Baix a mar hi havia molta gent, es podien trobar més lluny llocs paradisíacs amb ben poca.

Un any vam anar directament a les roques, a l’inici, quan comencen. Allà, el bar irrepetible de l’Ambrós ens acollia, i al mateix temps que amb l’Anna preníem un vi blanc i les nenes patates fregides, ens anàvem tirant al mar. El mar sempre tant blau, tant transparent.

I sense banyar-nos els dies de tempesta, les onades picant contra es roques, escuma blanca i mar fosc.

A vegades descansàvem de platja. Al jardí, sota de la figuera, inflàvem una piscineta de plàstic i era com una nova aventura passar allà el matí.

Torredembarra estiu 1984