montseval

martes, 3 de octubre de 2017

Somriures de l'estiu

Molts dies sense escriure.
El càncer. Pensava que a la meva família no n'hi havia. Clar, si, la Vera de petita, als set anys, astrocitoma 2 al sostre del quart ventricle.
Però després, ni la mamà ni el papà, ni els avis. Tot i que la neva mare deia que la meva avia Conxa potser s´havia mort d’un càncer. Li feien molt mals els ossos però no anava al metge. Tampoc abans es feien proves.
I des de finals de juny, un altra cop. Vera.
Em passo tot l’estiu pràcticament a Barcelona. Quatre dies a la Torre el juliol i tres el setembre.
El mòbil fa la pel·lícula: somriures, però no se com posar-la: nens, Vera
Una vela blanca al mar
Desprès ja la tardor.

lunes, 31 de julio de 2017

Anem a Torredembarra 2


Dijous 20.- S'aixeca un dia núvol i fa molt mala mar. Els nens van anar a dormir tard i en Leo es lleva cap a les nou i mitja. Jo vaig sola al poble a comprar carn.
Desprès anem a la platja. Fa molt vent i no s'hi està bé però a l'aigua els nens s'ho passen bomba. Són prudents i es queden on trenquen les onades, que travessen per sobre o per sota. El corrent els porta cap al port.
Després piscina. Tret del primer dia que vam estar sols sempre hi ha algú més.
Dinem les costelletes i mitjanes delicioses que he comprat.
Decideixen deixar la TV per desprès de sopar: l’Ada pinta i en Leo retalla i enganxa.
I més piscina.
Passeig de l'Ada amb una amigueta pel passeig, per davant de casa. Desprès venen a buscar a en Leo per que els hi faci fotos. Compren creps.
Sopem ja tard i la Violeta els ve a recollir per anar al minigolf. I desprès encara volen veure la TV!!!
Divendres 21.- Tot va tard. Al poble a comprar un banyador nou per l'Ada, a la platja, a la piscina. Dinar més costelletes i mitjanes. 
En Leo entra totes les cadires de la terrassa...tornem a Barcelona.


 Potser tornarem la setmana que ve!!! però no, no hem tornat.

domingo, 23 de julio de 2017

Anem a Torredembarra

Dimarts 18 de juliol anem a Torredembarra. Al matí he anat a l'Hospital de Bellvitge amb la Vera i ara hem d'esperar el resultat.
Me’n vaig a casa dels nens amb metro, compro per dinar, dinem, anem a casa a recollir les meves coses...i al tren.
Per poc el perdem ja que ens fiquem a la Farmàcia de l'Estació de Sants per comprar un esprai protector del sol, i la noia vol que em faci sòcia. S'ha d'omplir un paper...Ai... Hi ha una cua petita pels bitllets, per sort.
Només arribar vaig a comprar i els nens a la piscina. Ara ja es poden quedar estonetes sols. Jo també hi vaig desprès.
Un cop han sopat van als llits elàstics i jo m’ho miro des de la terrassa. L’Ada fa moltes tombarelles seguides.
Dimecres 19.- Sortim bastant aviat cap a la platja. Anem a la part del port per que l'Ada ha quedat amb una amiga de l'escola. L'aigua es transparent, encara que no plana del tot. Però suficient per acostar-me a les pedres de l’escullera que amb el temps s'han recobert d'algues i fauna de les roques, d’on trenquen les onades. Veig un burret molt petit i després un parell de salpes. No hi ha ni un musclo, la gent deu haver arrassat amb ells. Està pleníssim de balanus, i hi ha molt pocs barretets, a les zones més amagades.
Arriben petits escamots de nens amb cubells i celebrets, acompanyats per mares o pares i es dediquen a agafar tot el que poden. Ja ho tornen a tirar a l’aigua? Li pregunto a una mare. Es claaaaar, em contesta. Desprès ho veig, els tiren quan l’aigua del cubell s’ha reescalfat, a llocs on ves a saber si sobreviuran o no. Concretament la senyora portava una gambeta transparent mig marejada.
Després de la platja anem a la piscina. L’Ada es tira amb gran perfecció i en Leo neda meravellosament. És s una delícia mirar-los.
A la tarda hi tornem i també ve la Lan. Després a casa la Lan parla amb mi com una noieta gran. Més llits elàstics amb Lan i la Marian vigila.
Quan anem a sopar, l'Ada em pregunta: podem sopar una mica més tard? Veig que en porta alguna de cap. 
Em porten un te i galetes anb llet condensada per que m'entretingui. Ells traginen a la cuina i a un moment donat -d'això me n'assabento més tard, l'Ada envia a en Leo a comprar mantega.
Sopem i a les postres apareix un pastís de xocolata boníssim. Quina sorpresa.
Penso en la Vera i m'adormo.



domingo, 16 de julio de 2017

Curs 2016-2017



 S'ha acabat el curs 20016-2007
Mentre encara puc i esperant la proba de dimarts.
I el juliol passa ràpid i calorós i encara no he anat amb els nens a Torredembarra.

Per l'Ada va ser un canvi fabulós: de cop es va fer gran
Va canviar d'escola, li van comprar un ordinador i un mòbil. Va començar a anar sola per Barcelona. Es va convertir en un petit cérvol, responsable, elegant i fabulós. Ara porta una ronyonera, que es penja al coll. Deliciosa Ada.
En Leo va seguir a la seva escola, per primera vegada sense la companyia amable, a vegades, o manaire i renyadora altres, de l’Ada.
Ell també es va fent gran, perquè va avançat. Però sense mòbil, ni ordinador, ni caminant sol pel carrer. Fins i tot a vegades el va a recollir l’Ada!

I les amigues: la Marina és va fer operar el maluc i la Mª Rosa es va trencar el peu.


I la Vera.

lunes, 29 de mayo de 2017

Anem a la Universitat, jornada per a nens

Vull  portar als nens, un divendres, a una festa de la Universitat de Barcelona on hi ha paradetes diverses on ensenyar ciència a nens
Ui, no puc, diu l'Ada. Vindran unes amigues a casa a fer un treball.
Total que hi vaig amb en Leo, a la sortida de l’escola. Primer parem al Starbucks  de la Plaça Universitat i en Leo pren un batut de xocolata i una pasta. M’agrada sortir sola amb un dels nens, rarament en tinc l’ocasió. I corrents cap a la Universitat. 
Entrem i veiem uns globus immensos. Ens diuen que al final ens en podran donar, de fet queda poc més de mitja hora. Anem cap al jardí i ens parem a una paradeta d’Astronomia. Que és una constel·lació? ens pregunten. En Leo ho contesta molt bé. Ens posem a fer la constel·lació d'Orió amb un cartró gruixut, fils de mides diferents i boletes blaves blanques i taronges. El color és la temperatura de l’estel. Contràriament al que seria intuïtiu, els blaus són els més calents. Una vegada fet, veiem la disposició a l’espai d’allò que al cel sembla pla. Recordo quan vaig veure aquesta constel·lació amb telescopi al desert de Líbia, amb la Mercè P. I en Jean Marc i R. I els amics francesos, entre el quals Hubert Reeves.
Anem al pati de lletres i ens entretenim mirant amb lupa binocular i microscopi. El meu pare, li dic a en Leo, el teu besavi, és el que va fer instal·lar el primer microscopi electrònic a la Universitat, i segon de Barcelona (el primer a l’Institut Antituberculós). Oh, diu en Leo, així el teu pare va fer una cosa per la humanitat! Si, li dic tota contenta, ell feia classes aquí, el seu laboratori estava a la torre de Ciències.

Encara veiem dues coses més i despres en Leo se’n va tot content amb dos -un per l’Ada- immensos globus blaus inflats amb heli. Hem d’anar caminant, no podem pujar a l'autobús ni al metro i ell fins i tot ha de pujar per les escales: els globus no entren per la porta de l’ascensor!

miércoles, 24 de mayo de 2017

Semblava un Àngel



En Marcel va morir un mes d'abril. Va morir de cop i volta. Sembla que tenia el saler a la ma. Del cor potser. Jo estava a Barcelona i el dia d’abans el vaig trucar tard...no hi era i em va estranyar molt. Al matí hi vaig tornar i ja es va posar la Muriel. No li hagués agradat a ell que la seva belle fille a qui trobava tontaina, corrès per allà.
La Circe em va acompanyar a Marsella. Vaig dormir una vegada més al nostre llit -i era com si encara hi fos, la seva presència envaïa tota la casa- la mamie al seu i la Circe al dels nens. 
Al dia següent van arribar la Milissa, la Mª Rosa i l’Hortènsia. També en Rafa. des de Brussel·les. I en Jean Cea, el seu millor amic. I en Jean Marc i la Roselyne. 
Només recordo detalls. Un sopar amb els de Barcelona al Il Canaletto. La mamie dient Mon fils que tu est froid!!! La cerimònia dels adéus, l’enterrament. En Marcel no volia ser cremat, massa jueus s'havien convertit en fum, deia. Partir en fumée. Caminant per la terra marronosa, amb la Circe, en Jean Marc i la Roselyne, roses vermelles a les mans.
Dias desprès l’Hortènsia va dir: Circe estava todo el rato a tu lado, pendiente de todo, realmente parecía tu ángel.
Això ho he anat recordant a vegades, i ara es la ocasió. Li he fet unes ales de plata, una de filigrana i l'altra de combó. Aniran al darrera, a l’esquena, amb un vestit escotat.
Què diria en Marcel, ara, veient-me treballar la plata...Estaria content


lunes, 10 de abril de 2017

Passa el temps, arriba abril


Mai havia passat tant de temps sense escriure. Després d'anar a París va acabar de passar el gener i ràpidament el febrer i el març. Febrer, recordant en Fer, sis anys ja, i na Caterina que encara més temps que va morir. Finals de febrer i en Leo es disfressa de cavaller de la cort de Mª Antonieta, amb la mateixa disfressa de l'any passat, que era de mosqueter però amb una perruca blanca en comptes del barret. Març vola i arriba la primaveraI ara ja comença abril. Aquets mesos he tingut un humor tristoi, encara que no sempre. He comprat molts llibres i n’he llegit alguns. Ara  de cop me n’adono que els plàtans ja tenen fulles, els arbres de Judea ja han florit i que el temps se s’escapa i s'escola i no el puc retenir.
Avui dia dos d’abril. Estic ja des de fa nou dies a casa de la Circe que és de viatge i jo cuido dels nens. Ahir, veient que estava acabant el llibre que llegia vaig sortir cap a una llibreria que hi ha a prop, que per cert, m’encanta,  especialitzada en cine i còmics, i vaig comprar un llibre de Ian McEwan, i també, que ja tenia, Incerta Glòria de Joan Sales, la nova edició. Fa pocs dies havia rellegit la tercera part d’aquets llibre que s’havia editat ja fa molt temps en dos volums. El cas és que com que no trobo el primer i el volia rellegir ja, em compro la nova edició. I llegint.
El començament ve a to amb abril i amb la fragilitat del moment
O, how this spring of love resembleth/ The uncertain glory of an April day,/ Which now shows all the beauty of the sun,/ And by and by a cloud takes all away!/
Oh, com s’assembla aquesta amor naixent/A la incerta glòria d’un dia d’abril/Que ara mostra tota la bellesa del sol/I de tant en tant un núvol ho cobreix tot.
Shakespeare, Els dos cavallers de Verona.