montseval

miércoles, 18 de julio de 2018

Casal



Capibara del bosc amazònic, un grran rosegador
Arriba l'estiu.
Els nens van a casals. Després l'Ada a colònies, amb totes les seves amigues i jo sóc el casal d'en Leo
Anem al Caixa fòrum, exposició sobre l'Egipte dels faraons.
Anem a Cosmocaixa. L'exposició sobre robots encara no ha començat. Est just la inauguració però aconseguim entrar. Hi ha uns robots que es diuen Ada i....Charlie.
Veiem l'exposició ràpidament mentre els convidats van entrant. Una senyora comença a fer un parlament i marxem. Li diem al guarda de l'entrada que volem anar al lavabo. Pero si tienen uno dentro, para ustedes solos, ens diu...Tornem i ans posem a un extrem del semicicle del grup que escolta el parlament. Quan acaba ens diu que ara visitarem l'exposició en companya dels robots Ada i Charlie...I ens senyala a nosaltres que causalment ens hem posat davant dels robots.
Un home molt entusiasta comença l’explicació Un quart d’hora després seguim davant del primer robot, fet per Leonardo da Vinci. amb l’home entusiasta.
Marxem sense donar cap explicació al guarda de la porta.


sábado, 19 de mayo de 2018

Consells

Circe, Leo i Ada, de visita a casa de la Vera i en Saul

_Has de caminar, em diu en Leo sortint de l’escola.
Ja podria anar sol però la Circe no ho vol fins que tingui dotze anys i comenci l’ESO. Així dimarts i dimecres el vaig a  recollir. Dimecres m’ho alterno amb en David, el pare de la Mònica Màrquez.
_Agafem l’autobús per una parada, li dic jo.
_No, no, has de caminar, va bé per a la salut.

L’Ada ve a dinar dimecres i dijous, i un dimarts altern amb en Leo i la Milissa.
_Mira que m’he comprat, li dic un dia. És una caixa amb un motoret per joieria: per perforar, polir....
_Oh, diu l’Ada. Cada cosa que entra a aquesta casa, n’ha se sortir una altra; tens massa llibres, massa objectes...
Es queda una estona reflexionat i diu:
_No, no, per cada cosa que entra n’han de sortir dues, sinó no farem res.
M’encanta que els nens m’aconsellin, que grans i preciosos que es fan.

jueves, 10 de mayo de 2018

New york, Torredembarra



Per setmana santa, sortint el dijous abans del diumenge de rams, la Circe amb els nens, l’Ignasi i la Paula van anar a New York. En Leo estava entusiasmat. Abans, van fer un puzle 3D dels principals gratacels de la ciutat. Allà van caminar per tot Manhattan i van pujar a un helicòpter, com si fos un remot regal d’en Fer als nens. L’Ada estava contenta d’haver anat al costat del pilot. Va posar el vídeo a Instagram.
Quan van tornar, encara vam tenir temps d’anar un parell de dies a Torredembarra. Allà un dia va ploure, l’altre va fer molt vent, però vent de terra i el mar estava preciós, i pràcticament no vam sortir de casa. Però va estar bé. I vam veure l’arc de Sant Martí.


Abans, dimarts, jo hi havia anat a passar el dia amb la Vera. La platja estava totalment buida, i anar a baix a mar, per la platja, a dinar va ser bonic. Musclos i arròs caldos, a l’Ham, una delícia.

viernes, 2 de marzo de 2018

Viure al dia


Vera amb el collaret Moebius
Viure al dia.

Intentar que el dia sigui tranquil i feliç.
Ha fet uns dies de fred a finals de febrer. Fins i tot ha nevat encara que no ha quallat a Barcelona.
Em transformo en un os i em passo dos o tres matins en el meu cau, el llit, dormint tota abrigada i calenteta.
Una nova vida. Visites agradables a la Vera
Alegria dels nens

lunes, 25 de diciembre de 2017

Darreres Nadales



                                                    Foto 2009, Leo amb tres anys
Aquest any, en Leo, és el darrer que canta Nadales amb els seus companys de classe. I que va a l'escola Sant Josep Oriol.
El recordo el primer any, quan en tenia tres, amb una barretina i una armilla, vestit de pastoret.
El veig cantant amb totes les seves amigues, la Marta Copons, la Nerea, la Sayoa....que han sigut novies i cangurs successivament, avui tots molt elegantets. Em casaré amb ell, va dir als quatre o cinc anys la Sayoa, mirant desafiadorament a la Circe. Però com, ja no ets la novia d’en Leo? preguntava un pel disgustat l’avi de la Nerea. No, ara seré la cangur. Com han passat els anys volant!
I altres nenes i nens, que hem anat coneixent al llarg d’aquets anys, així com als seus pares, mares, avis i avies. Aviat adéu.
També l’Ada i les amigues, antigues alumnes, arriben per sentir les Nadales i després se’n van a donar una volta totes contentes i soles, que ja són grans.
I ja la gent va desfilant. Alguns dels actuals pastorets de tres anys, cansats, al coll dels seus pares.

miércoles, 29 de noviembre de 2017

S'acaba 2017

Aquest any 2017 està resultant horrorós, diu la Vera
Primer el càncer, desprès l'atac terrorista de les Rambles, el terratrèmol a Mèxic.....
Si, un any horrorós.
La foto és de l'any 1971. La Vera va néixer a finals d'abril. Aquí estic a la platja amb dues germanes, Milissa i Marian. És setembre, la Vera te cinc mesos. 

martes, 3 de octubre de 2017

Somriures de l'estiu

Molts dies sense escriure.
El càncer. Pensava que a la meva família no n'hi havia. Clar, si, la Vera de petita, als set anys, astrocitoma 2 al sostre del quart ventricle.
Però després, ni la mamà ni el papà, ni els avis. Tot i que la neva mare deia que la meva avia Conxa potser s´havia mort d’un càncer. Li feien molt mals els ossos però no anava al metge. Tampoc abans es feien proves.
I des de finals de juny, un altra cop. Vera.
Em passo tot l’estiu pràcticament a Barcelona. Quatre dies a la Torre el juliol i tres el setembre.
El mòbil fa la pel·lícula: somriures, però no se com posar-la: nens, Vera
Una vela blanca al mar
Desprès ja la tardor.