Quan ets jove penses que potser et casaràs, penses en quina carrera escolliràs...Tot son preguntes sense respostes. La vida és llarga i no sabem que farem. Per això no m'estranya que Paul Nizan digués al seu llibre Aden Arabie: " J'avais vingt ans. Je ne laisserai personne dire que c'est le plus bel âge de la vie" (Tenia vint anys. No deixaré dir a ningú que es la millor edat de la vida). Això era una bona frase. A mi la primera persona que me la va dir va ser en Joan Senent.
Pot ser ara es diferent.
Joventut, estudis,treball, parella, fills, vida..... i de
cop, molts anys desprès, una cosa en que no pensaves.a Arriben els nets. En el meu cas l'Ada i després
en Leo. En Marcel acabava de morir. Aviat em jubilava.
I llavors, un regal
inesperat, una cosa que podia ser o no. I va ser el millor regal de la meva
vida. L'amor una altra vegada. Ada i Leo. Gràcies vida, gràcies Circe.
No hay comentarios:
Publicar un comentario