Una tempesta d'estiu que feia por

 

                               Milissa i dos gats a una finestra de la cuina

Era un dia d’estiu a Torredembarra, potser agost o primers de setembre, matí o tarda, no ho recordo. I plovia molt.

Era una tempesta. Queien  llamps i sentíem el soroll dels trons bastant forts. Jo anava amb la Milissa, les dos érem petites: vuit i deu anys? Portàvem un paraigües gran i caminàvem pel Passeig de la Sort. Era de dia, no se si matí o tarda. Anàvem al xalet de la platja? Recordo la claror, els trons i que la Milissa tenia molta por i jo, més gran i alta (després em va passar) l’animava.

Es una imatge neta. La Milissa mig plorant, tota primeta i petita, amb dues trenetes. 

Ara que ha estat malalta, i per sort ja està bé, de cop em sembla que aquets mesos, des de juny al desembre de 2025, han estat semblants, em ve aquesta imatge de pluja i llampecs. Jo l’he acompanyat, protegit i no se si animat, com en aquella ocasió de ja fa tants, tants anys.