montseval

viernes, 31 de agosto de 2012

Diari d'Açores; Dilluns i dimarts

Dilluns sortim cap a Vilafranca do Campo que resulta una ciutat deliciosa amb les típiques esglésies i carrers i una d'elles, tota de pedra volcànica negre, dedicada a Sant Miguel Arcàngel. Un altar barroc preciós. Anem cap el mar. Uns nois busquen crancs i en Paco i jo baixem a les roques a veure que trobem. Veiem uns llangardaixos de color negre amb petitíssims punts blancs. La Mª Rosa compra quesadas o queixadas, uns dolços boníssims i típics.
Tornem al cotxe i anem a Lagoa da Furnas. Quan sortim cau una pluja finíssima, veiem el llac, tot està en silenci  i sembla un lloc encantat. Ens recorda Islàndia. Anem cap a la zona de 
vulcanisme: el terra és calent i es veuen fumaroles i sulfatares i llots grisos bullint. Hi ha un plat que serveixen a tots els restaurants, el cocido que es fa en aquesta zona, les olles posades directament a uns petits pous  i tapades i recobertes de terra. 
A la tarda anem al preciós jardí botànic Terra nostra garden. Va ser construït per Thomas Hickling, cònsol dels Estats Units a San Miguel al 1780 i desprès ampliat succesives vegades ja en mans portugueses. Immensos arbres de tots els continents: Liriodendron tulipíferaSequoia sempervirensAraucaria columnaris i heterophilaMetrosideros robusta i falgueres arbòries. Diu que hi ha una col·lecció de fetos. Fetos? Seran llavors? Plantes petites?Al final 


resulta que falguera en portuguès es diu feto. La Mª Rosa es banya al llac d’aigua calenta ferruginosa.

Dimarts: dia reservat a veure els catxalots. Però primer anem a uns jardins de la ciutat. Com que són vacances estan plens de nens jugant. Ens admiren els grans ficus. A la una del mig 
dia, sortim la Marina i jo i unes quantes persones més en un petit vaixell. Ens han posat grans impermeables i xalecs salvavides. Boniquíssima excursió en la que veiem dofins, catxalots i peixos voladors. Anem quasi fins a Vilafranca però pel mar.
A la tornada seguim amb la botànica. El jardí immens que ens faltava i que recorrem pràcticament soles, només acompanyades pels cants dels ocells. Al tornar a l’hotel, en Paco que es trobava malament i s’ha quedat tot el dia al llit es troba encara pitjor i arriba una ambulància per portar-lo a l’hospital, on li fan tota mena de proves i finalment sembla que no te res greu.

miércoles, 29 de agosto de 2012

Randa


Els cossiers a l'Església de Montuïri, on s'arreglen una mica les mitges. 
Ja és el tercer estiu consecutiu que vaig a casa de la Mª Rosa, a Randa. Com cada any ho passem molt bé. Volíem veure els cossiers de Montuïri que ballen en contades ocasions i una és la vetlla de Sant Bartomeu, el patró del poble. 
És una dança antiga que no se sap gaire d’on ve. Hi ha set figures: sis cossiers i la dama, que porta una faldilla més llarga, però tot són homes. Els acompanya el dimoni, en Banya Verda, encara que sembla que aquest darrer no forma part estrictament dels cossiers. 
Hi anem la vetlla a la vesprada i veiem un ball, el dels mocadors. Desprès entrem dins de l’església i el capellà fa un petit parlament. Els cossiers estan asseguts a la primera fila. Porten ramets d’alfàbrega a les mans i també n'hi ha molta al peu de l'altar i tot fa molta bona olor. Al final ens donen alfàbrega a tothom, uns petit planters. Ells se'n van a ballar pel poble i nosaltres tornem a Randa. 
Un altre dia anem a banyar-nos a un caló (petitíssima cala) i l’aigua és molt transparent. Hi ha zones verd maragda que corresponen a sorra i zones  fosques, que son praderies de posidònia. A una roca veig un cranc que agafa un barretet i se l’emporta clavat a una de les potes.
Llegeixo a un llibre sobre Barceló que hi ha un hotel en el que va pintar, quan encara no era famós, un mural amb figures de vida marina: sèpies, pops, peixos...Com és el que més m’agrada d’ell passem una tarda a Cala Millor buscant-lo sense cap resultat. Això si, veiem la Mallorca dels bars, dels alemanys. I el mar, preciós. I una puput que sense cap por ni vergonya menja un cuc davant nostre.




viernes, 10 de agosto de 2012

Diari d'Açores, diumenge


8 juliol, dimecres
Anem d'excursió a la zona de Sete Cidades, a l'oest de l'illa. El camí és preciós, prats amb vaques limitats amb hortènsies i algun bosquet. A part del poble, hi ha un gran cràter volcànic, dins de qual se n'hi ha cinc més, i alguns dells amb un llac. Hi ha el llac verd i el blau, que són d'aquets colors respectivament. Abans baixem a un llac més petitet. Em recolzo a un arbre: te tanta molsa i està tan mullada que em queda la ma xopa. Rain forest.
Anem cap a la costa, a Mosteiros. Baixem a la platja. Jo recullo alguns bocinets arrodonits de material negre i blanc. Més endavant baixem a un petit port.
A la tornada encara tenim temps per seguir visitant Ponta Delgada: El colegio és un edifici impressionant. Trobem un carrer peatonal que dona a la plaça de Portas do Povo. I aquesta plaça dòna al passeig marítim. Això si que és el mero centro.
A la plaça hi han balls típics de Sao Miguel: ens hi quedem una bona estona, són preciosos.

Desprès de sopar vull seguir mirant els balls, però en Paco te fred. Anem cap a l'hotel bastant nafrats: la Mª Rosa ha caigut i te un tall al genoll i jo m'he cremat al canell amb una bombeta fent un vídeo. Un noi del servei nocturn ens cura bastant carinyosament

miércoles, 8 de agosto de 2012

Diari d'Açores, dissabte


Anem pel port. A una botiga veiem els peixos que ahir ens van malcuinar: Peixos atlàntics:

1- garoupa, un serrànid, 2- cántaro, molt vermell, 3- Imperador, res a veure amb l'emperador que pensàvem que havíem demanat 4- peixao, platejat, 5- alfomsin, de color rosat, 6- bocanegra, un peix molt vermell però que te la boca negra per dins i 7. lirio, que no sabem gens com és.
Ens diuen que avui és la gran festa del Espirito Santo i donen una sopa, la sopa do spirito santo que només es menja aquest dia: s'han muntat unes grans i llargues taules i únicament has de trobar un lloc. Van portant soperes i vi. La sopa te pa, col, carn i menta fresca. Després, amb un paperet que t’han donat amb els coberts, vas a buscar un platet d’arròs amb llet.
El dinar multitudinari és des de les dotze del mig dia fins les tres. Desprès comença a passar una mena de processó, amb bous, cavalls i cotxes, tots molt adornats amb flors i fulles de falguera o branques. I tots amb l'Esperit Sant com a motiu principal. Vénen de totes les regions de l'illa i mostren el que tenen com a riquesa: oli, farina i pa, llet, carn, llenya, embotits...i van regalant coques, pa de pessic, gots de vi....Allò no acaba mai

Al final, on han aparcat algunes de les carrosses, neix un vedellet.



Diari d'Açores


6 de juliol.- 
Només arribar, a l’aeroport mateix hi ha uns troncs buidats, amb terra, a manera de grans testos, on es poden veure plantes endèmiques de l’illa de Sao Miquel. Són:
- Una subespècie del marfull o llorer silvestre (durillo), Vivurnus tinus sbesp subcordatum, de flors vermelloses.
- Azevinho o Ilexperato subesp azòrica, una mena de grèvol.
- Lauro o Laurus azórica, un llorer
- Cedro do mato, o Juníperus brevifolia, preciós arbre
- Ginja do mato o Prunus azorica
- Urza, un bruc de les Açores, Erica azorica
- Pau branco, Picconia azorica
- Uva da serra o Nabiu, Vaccinium cyllindraceum
- Sanghinho o Frangula azorica
I de fet moltes més, però ja en tenim un tastet
Ens porten a l'hotel (hotelàs) Linx i desprès sortim. Prenem una beguda a un bar una mica cutre amb taules al carrer i un nom bonic: Bar Académico. Jo demano un fino, que resulta ser una cervesa (bona) i la Marina un porto.
Anem a sopar a l'hotel Camoes. Ès car i no gaire bo. Mengen unes grosses lapes atlàntiques que semblen goma de pneumàtic recremat. El bacallà és salat i uns altres peixos massa cuits. Ens adonem que el portuguès de les Açores costa d'entendre, és poc musical i sembla molt tancat. La Marina cada vegada pensa que la gent parla en francès. Tornem al hotel sense haber trobat el mero centro de la ciutat



lunes, 6 de agosto de 2012

Vacances a les Açores


La gran dorsal atlàntica, l’immens volcà fissural que va separant la placa americana de l’Eurasiàtica i de la Africana te dos punts en que la lava ha format illes. Una és molt al nord, Islàndia, terra de foc i de gel que vaig visitar fa uns anys.
L’altre punt en que la lava acumulada ha format illes constitueix les Açores: una regió autònoma portuguesa.
Les nou illes que formen l’arxipèlag tenen superfícies que varien entre els 747 km² de São Miguel i els17 km² de Corvo. El volcà de Pico, a l’illa del mateix nom, de 2.352 m d’altitud és la muntanya més alta de Portugal.
Encara que a l’illa de Flores es troba el punt més occidental d’Europa, tant Flores com Corvo pertanyen, geològicament parlant a la placa americana, es a dir que lenta però inexorablement s’aniran separant de les altres.
Nosaltres hem visitat l’illa de San Miguel (Sao Miquel). La seva capital es Ponta delgada. L’illa és interessant pels seus llacs que estan a cràters, per la vegetació endèmica, per l’immensa floració d’hortènsies blaves al juliol, per les esglésies amb retaules de barroc tropical, per la costa retallada, pel vulcanisme romanent, per les balenes i dofins que hi son de manera permanent o en migracions, per ser punt de trobada de gent que travessa l'Atlàntic, pels balls folklòrics i processons que vam tenir l'oportunitat de veure, per la simpatia de la gent, pel color canviant del mar, pel clima paradisíac....

viernes, 3 de agosto de 2012

Burkina Faso a Informe Semanal, juliol 2012

Una visió de Burkina Faso. El que em sembla més interessant es que es parla dels refugiats de Mali. Quan hi ha desplaçaments de gent és quan comencen les morts per desnutrició, les famines, hambrunas.
Vídeo de 13 minuts 25 segons