Dilluns sortim cap a Vilafranca do
Campo que resulta una ciutat deliciosa amb les típiques esglésies i carrers i
una d'elles, tota de pedra volcànica negre, dedicada a Sant Miguel Arcàngel. Un altar
barroc preciós. Anem cap el mar. Uns nois busquen crancs i en Paco i jo baixem
a les roques a veure que trobem. Veiem uns llangardaixos de color negre amb
petitíssims punts blancs. La Mª Rosa compra quesadas o queixadas, uns
dolços boníssims i típics.
Tornem al cotxe i anem a Lagoa da
Furnas. Quan sortim cau una pluja finíssima, veiem el llac, tot està en silenci
i sembla un lloc encantat. Ens recorda
Islàndia. Anem cap a la zona de
vulcanisme: el terra és calent i es veuen fumaroles i sulfatares i llots grisos bullint. Hi ha un plat que serveixen a tots els restaurants, el cocido que es fa en aquesta zona, les olles posades directament a uns petits pous i tapades i recobertes de terra.
A la tarda anem al preciós jardí botànic Terra nostra garden. Va ser construït per Thomas Hickling, cònsol dels Estats Units a San Miguel al 1780 i desprès ampliat succesives vegades ja en mans portugueses. Immensos arbres de tots els continents: Liriodendron tulipífera, Sequoia sempervirens, Araucaria columnaris i heterophila, Metrosideros robusta i falgueres arbòries. Diu que hi ha una col·lecció de fetos. Fetos? Seran llavors? Plantes petites?Al final
resulta que falguera en portuguès es diu feto. La Mª Rosa es banya al llac d’aigua calenta ferruginosa.
dia, sortim la Marina i jo i unes quantes persones més en un petit vaixell. Ens han posat grans impermeables i xalecs salvavides. Boniquíssima excursió en la que veiem dofins, catxalots i peixos voladors. Anem quasi fins a Vilafranca però pel mar.
A la tornada seguim amb la botànica. El jardí immens que ens faltava i que
recorrem pràcticament soles, només acompanyades pels cants dels ocells. Al
tornar a l’hotel, en Paco que es trobava malament i s’ha quedat tot el dia al
llit es troba encara pitjor i arriba una ambulància per portar-lo a l’hospital,
on li fan tota mena de proves i finalment sembla que no te res greu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario