Diari d'Açores

6 de juliol.- 

Només arribar, a l’aeroport mateix hi ha uns troncs buidats, amb terra, a manera de grans testos, on es poden veure plantes endèmiques de l’illa de Sao Miquel. Són:

- Una subespècie del marfull o llorer silvestre (durillo), Vivurnus tinus sbesp subcordatum, de flors vermelloses.

- Azevinho o Ilexperato subesp azòrica, una mena de grèvol.

- Lauro o Laurus azórica, un llorer

- Cedro do mato, o Juníperus brevifolia, preciós arbre

- Ginja do mato o Prunus azorica

- Urza, un bruc de les Açores, Erica azorica

- Pau branco, Picconia azorica

- Uva da serra o Nabiu, Vaccinium cyllindraceum

- Sanghinho o Frangula azorica

I de fet moltes més, però ja en tenim un tastet

Ens porten a l'hotel (hotelàs) Linx i desprès sortim. Prenem una beguda a un bar una mica cutre amb taules al carrer i un nom bonic: Bar Académico. Jo demano un fino, que resulta ser una cervesa (bona) i la Marina un porto.

Anem a sopar a l'hotel Camoes. Ès car i no gaire bo. Mengen unes grosses lapes atlàntiques que semblen goma de pneumàtic recremat. El bacallà és salat i uns altres peixos massa cuits. Ens adonem que el portuguès de les Açores costa d'entendre, és poc musical i sembla molt tancat. La Marina cada vegada pensa que la gent parla en francès. Tornem al hotel sense haber trobat el mero centro de la ciutat