Randa

Els cossiers a l'Església de Montuïri, on s'arreglen una mica les mitges. 

Ja és el tercer estiu consecutiu que vaig a casa de la Mª Rosa, a Randa. Com cada any ho passem molt bé. Volíem veure els cossiers de Montuïri que ballen en contades ocasions i una és la vetlla de Sant Bartomeu, el patró del poble. 

És una dança antiga que no se sap gaire d’on ve. Hi ha set figures: sis cossiers i la dama, que porta una faldilla més llarga, però tot són homes. Els acompanya el dimoni, en Banya Verda, encara que sembla que aquest darrer no forma part estrictament dels cossiers. 

Hi anem la vetlla a la vesprada i veiem un ball, el dels mocadors. Desprès entrem dins de l’església i el capellà fa un petit parlament. Els cossiers estan asseguts a la primera fila. Porten ramets d’alfàbrega a les mans i també n'hi ha molta al peu de l'altar i tot fa molta bona olor. Al final ens donen alfàbrega a tothom, uns petit planters. Ells se'n van a ballar pel poble i nosaltres tornem a Randa. 

Un altre dia anem a banyar-nos a un caló (petitíssima cala) i l’aigua és molt transparent. Hi ha zones verd maragda que corresponen a sorra i zones  fosques, que son praderies de posidònia. A una roca veig un cranc que agafa un barretet i se l’emporta clavat a una de les potes.

Llegeixo a un llibre sobre Barceló que hi ha un hotel en el que va pintar, quan encara no era famós, un mural amb figures de vida marina: sèpies, pops, peixos...Com és el que més m’agrada d’ell passem una tarda a Cala Millor buscant-lo sense cap resultat. Això si, veiem la Mallorca dels bars, dels alemanys. I el mar, preciós. I una puput que sense cap por ni vergonya menja un cuc davant nostre.