montseval

jueves, 12 de febrero de 2015

finalment, tornada


La tornada de nit va ser pesada però menys del que esperava. Amb ajuda d'una pastilla, vaig dormir bastant. Primer molta estona a l'aeroport. Diverses cues i controls. Jo duia la motxilla, el bidó i la bossa per a en Pepe Navarro. Al darrer control em van prendre el bidó. Desprès vam estar llegint i al final, pugem a l'avió. Jo ja intento dormir i no sopo ni res. Aterrem a Niamey i després a Casablanca. I ràpid cap a Barcelona. Les maletes arriben. I ja estic a casa, diumenge 14, amb tota la tarda per seguir dormint.
Ocean
Jo estic a casa però el meu cap no aterra i totes les imatges i sensacions, les converses, passen una vegada i altra durant dies. Però això em dona força. 
Enyoro a en Toni i a la Trini. I em quedo amb l'escola de Bako, tots aquells nens. Em quedo amb la nit calorosa a Kera. Amb el nen de Bondokui que xuclava l'aigua d'una bossa. Amb els nens de Dedougou, molt alegres, tots vestits amb la roba del onze de desembre. Amb la festa d'en Kevin i tota la gent que va venir. I sobre tot, em quedo amb l'Ocean, la seva neboda, vestida de princesa, menjant arròs, menjant pollastre, donant arròs a un nen encara més petit que ella, emprovant-se un altre vestit que lluirà el dia de Nadal. Ocean, els nens, el futur.



domingo, 8 de febrero de 2015

Dissabte 13 de desembre

Quasi a les nou del matí sortim a esmorzar al Centre Culturel Français, que està al costat del nostre hotel. S'hi està molt bé, però sembla que no hi ha el cambrer. De fet no hi ha ningú. Un noiets ens diuen que obrirà a les nou i ens esperem, però res. Hi ha un gran fromager. Després ens diuen que avui obrirà a les deu, ja que ahir van anar a dormir molt tard per causa del concert. El que si que està obert és el centre d'exposicions i entrem: hi ha peces modernes inspirades en antigues, des de cistells a joies.
Taula i fromager a l'esquerra
Agafem un taxi que per mil Francs CFA -un euro i mig-, ens porta a tots tres a Royal Air Marroc per confirmar els bitllets. Però no ens volen assignar els seients i ens diuen que hem d'estar a l'aeroport a les 10...L'avió surt a la una o a les dues de la nit....
Just creuant el carrer hi ha una pastisseria superluxe, encara que a preus bastant europeus. Café exprés i de tot.
Caminem cap a la llibreria Mercure on compro un llibre per la Mª Rosa.
I tornem a l'hotel. Ales 13 ens vindrà a recollir en Kevin per anar a dinar a casa seva. Però abans passa en Koala amb la seva dona i nens per que els hi fem fotos per l'Agnés que fa molt  de temps que no els veu.
Ens venen a recollir per anar a casa de Kevin i MarianAllà hi ha un munt de gent. Celebrem les condecoracions d'Aigua per al Sahel i d’Àfrica Song Taaba. Hi ha familiars d'en Kevin i de la Mariam, amics i, molt emocionant, caps de village que han vingut des de poblats remots per donar-nos les gràcies. Enri Naré em saluda i ens regala un cobrellit. Tot el pati està ple de cadires i ben aviat ja estan plenes. Nens de totes les edats circulen d'un costat a l'altre. 
Hi ha parlaments. Parla el germà d'en Kevin, parla una personalitat, parlo jo, parla l'Anna, que porta la condecoració i que es posa a plorar, parla un cap de village... i després ens porten cerveses, fantes, i de tot...amanida que mengem, pollastre, plàtan fregit, arnós, mongetes


Un xef de village es vol fer una foto amb nosaltres
La germana de la Mariam reparteix plats

Ha estat una festa molt bonica. Emocionant. 
La resta de la tarda fem les maletes. M'han portat cacauets (Fatto), crema de Karité per l'Agnès i altres coses. Les maletes estan farcides a rebentar. Al darrer moment arriba una bossa de plàstic amb roba per a en Pepe Navarro, que hauré de portar a la ma. I el bidó.


sábado, 7 de febrero de 2015

Divendre 12 de desembre

A les set del matí estem ja a punt de sortida esperant als de l’associació APS-Association pour la Paix et la Solidarité-, però no arriben fins les vuit. Retard!! Mentre tant la Trini i jo mengem croissants al bar del RAN.
Sortim en un sol cotxe: en Kevin i la Mariam al davant, l'Anna Garcia, en Toni i jo al darrere i la Trini encara més al darrere a una mena de banc de ferro i amb perill de donar-se cops al cap al mínim sotrac. 
Anem cap el Nord est, per una carretera, travessem el pantà de Ziga i desprès ja ens fiquem per camins i caminets. La Trini passa al nostre costat, i ja anem quatre molt comprimits. Passem per l'école sous paillotte que ja havíem vist i per davant del forage sense bomba -però han fet un invent per treuen aigua, encara que difícil- que també. Hem de posar la bomba.
Desprès de botar com una pilota durant bastants kilòmetres arribem a Tansiega i visitem 
l' infermeria, que te sales de cures i sala d'espera (aquí seiem uns moments a l'ombra), la casa del infermer, la latrina...Tot això s'ha fet gràcies a l'associació de l’Anna Garcia.
Seguidament anem sota un arbre on ens esperen: hi ha cadires col·locades i ja hi ha alguns homes asseguts. Desprès en van arribant més així com dones i nens – tot i que a aquesta hora haurien de ser a l’escola, això vol dir que no hi van-. Anem en cotxe a veure l’escola,que ja coneixíem, encara que està al mateix poble. Hi ha tres mestres nous i ens fan visitar classe per classe. No hi tants nens com a Bako ni és tan emotiu.
A la zona de Kerà em vaig adonar que hi havia edificis fets amb rajoles, i per aqui també, però en realitat no són rajoles sino paral·lepípedes tallats a la roca ferruginosa i enganxats amb ciment. Li pregunto a en Keivin que com es diu la roca. Aquí els hi diuen grosses pierres, pedres grosses, em contesta.
Anem a visitar el forage que hem construït a Tibin.Tte un candau per que encara no es pot fer servir, s’ha d’acabar de consolidar el ciment de la base, que quasi ja ho està. Treuen el candau i em refreco una mica. Seguim cap a Saabin i allà passa el mateix i el ciment està encara molt més fresc.
A la reunió del centre mèdic ens han donat dues gallines, a Tibin dues més i a Saabin, una. Totes cinc van a la part de darrere del cotxe. Com que la Trini s’havia deixat el meu mapa allà una d’elles es fa caca a sobre. Mmmm, adéu mapa.
Tornem per Zinniaré i a Loumbila _on varem anar a veure el Museu de l’Aigua- que ja està al costat de Ouaga, però parem a dinar. Un lloc preciós, portat per monges, on fan un pa boníssim, la porta emmarcada amb buguenvíl·lies:
Mengem uns pollastres boníssims.
La Trini te mal de cap i en Toni i jo anem a sopar al Centre Cultural Francès, però justament avui no hi ha sopar sinó un concert, de blancs, i molts africans elegants i exquisits, dels que no acostumem a veure, estan entre el public, escoltant. Sentim una cançó i anem a les Noces de Canaan. Res de memorable.