Dissabte 13 de desembre

Quasi a les nou del matí sortim a esmorzar al Centre Culturel Français, que està al costat del nostre hotel. S'hi està molt bé, però sembla que no hi ha el cambrer. De fet no hi ha ningú. Un noiets ens diuen que obrirà a les nou i ens esperem, però res. Hi ha un gran fromager. Després ens diuen que avui obrirà a les deu, ja que ahir van anar a dormir molt tard per causa del concert. El que si que està obert és el centre d'exposicions i entrem: hi ha peces modernes inspirades en antigues, des de cistells a joies.

Taula i fromager a l'esquerra

Agafem un taxi que per mil Francs CFA -un euro i mig-, ens porta a tots tres a Royal Air Marroc per confirmar els bitllets. Però no ens volen assignar els seients i ens diuen que hem d'estar a l'aeroport a les 10...L'avió surt a la una o a les dues de la nit....

Just creuant el carrer hi ha una pastisseria superluxe, encara que a preus bastant europeus. Café exprés i de tot.

Caminem cap a la llibreria Mercure on compro un llibre per la Mª Rosa.

I tornem a l'hotel. Ales 13 ens vindrà a recollir en Kevin per anar a dinar a casa seva. Però abans passa en Koala amb la seva dona i nens per que els hi fem fotos per l'Agnés que fa molt  de temps que no els veu.

Ens venen a recollir per anar a casa de Kevin i Marian, Allà hi ha un munt de gent. Celebrem les condecoracions d'Aigua per al Sahel i d’Àfrica Song Taaba. Hi ha familiars d'en Kevin i de la Mariam, amics i, molt emocionant, caps de village que han vingut des de poblats remots per donar-nos les gràcies. Enri Naré em saluda i ens regala un cobrellit. Tot el pati està ple de cadires i ben aviat ja estan plenes. Nens de totes les edats circulen d'un costat a l'altre. 

Hi ha parlaments. Parla el germà d'en Kevin, parla una personalitat, parlo jo, parla l'Anna, que porta la condecoració i que es posa a plorar, parla un cap de village... i després ens porten cerveses, fantes, i de tot...amanida que mengem, pollastre, plàtan fregit, arnós, mongetes

Un xef de village es vol fer una foto amb nosaltres

La germana de la Mariam reparteix plats

Ha estat una festa molt bonica. Emocionant. 

La resta de la tarda fem les maletes. M'han portat cacauets (Fatto), crema de Karité per l'Agnès i altres coses. Les maletes estan farcides a rebentar. Al darrer moment arriba una bossa de plàstic amb roba per a en Pepe Navarro, que hauré de portar a la ma. I el bidó.