montseval

lunes, 31 de julio de 2017

Anem a Torredembarra 2


Dijous 20.- S'aixeca un dia núvol i fa molt mala mar. Els nens van anar a dormir tard i en Leo es lleva cap a les nou i mitja. Jo vaig sola al poble a comprar carn.
Desprès anem a la platja. Fa molt vent i no s'hi està bé però a l'aigua els nens s'ho passen bomba. Són prudents i es queden on trenquen les onades, que travessen per sobre o per sota. El corrent els porta cap al port.
Després piscina. Tret del primer dia que vam estar sols sempre hi ha algú més.
Dinem les costelletes i mitjanes delicioses que he comprat.
Decideixen deixar la TV per desprès de sopar: l’Ada pinta i en Leo retalla i enganxa.
I més piscina.
Sortida de l'Ada amb una amigueta pel passeig, per davant de casa. Desprès venen a buscar a en Leo per que els hi faci fotos. Compren creps.
Sopem ja tard i la Violeta els ve a recollir per anar al minigolf. I desprès encara volen veure la TV!!!
Divendres 21.- Tot va tard. Al poble a comprar un banyador nou per l'Ada, a la platja, a la piscina. Dinar més costelletes i mitjanes. 
En Leo entra totes les cadires de la terrassa...tornem a Barcelona.


 Potser tornarem la setmana que ve!!! Però no, no hem tornat.

domingo, 23 de julio de 2017

Anem a Torredembarra

Dimarts 18 de juliol anem a Torredembarra. Al matí he anat a l'Hospital de Bellvitge amb la Vera i ara hem d'esperar el resultat.
Me’n vaig a casa dels nens amb metro, compro per dinar, dinem, anem a casa a recollir les meves coses...i al tren.
Per poc el perdem ja que ens fiquem a la Farmàcia de l'Estació de Sants per comprar un esprai protector del sol, i la noia vol que em faci sòcia. S'ha d'omplir un paper...Ai... Hi ha una cua petita pels bitllets, per sort.
Només arribar vaig a comprar i els nens a la piscina. Ara ja es poden quedar estonetes sols. Jo també hi vaig desprès.
Un cop han sopat van als llits elàstics i jo m’ho miro des de la terrassa. L’Ada fa moltes tombarelles seguides.
Dimecres 19.- Sortim bastant aviat cap a la platja. Anem a la part del port per que l'Ada ha quedat amb una amiga de l'escola. L'aigua es transparent, encara que no plana del tot. Però suficient per acostar-me a les pedres de l’escullera que amb el temps s'han recobert d'algues i fauna de les roques, d’on trenquen les onades. Veig un burret molt petit i després un parell de salpes. No hi ha ni un musclo, la gent deu haver arrassat amb ells. Està pleníssim de balanus, i hi ha molt pocs barretets, a les zones més amagades.
Arriben petits escamots de nens amb cubells i celebrets, acompanyats per mares o pares i es dediquen a agafar tot el que poden. Ja ho tornen a tirar a l’aigua? Li pregunto a una mare. Es claaaaar, em contesta. Desprès ho veig, els tiren quan l’aigua del cubell s’ha reescalfat, a llocs on ves a saber si sobreviuran o no. Concretament la senyora portava una gambeta transparent mig marejada.
Després de la platja anem a la piscina. L’Ada es tira amb gran perfecció i en Leo neda meravellosament. És s una delícia mirar-los.
A la tarda hi tornem i també ve la Lan. Després a casa la Lan parla amb mi com una noieta gran. Més llits elàstics amb Lan i la Marian vigila.
Quan anem a sopar, l'Ada em pregunta: podem sopar una mica més tard? Veig que en porta alguna de cap. 
Em porten un te i galetes anb llet condensada per que m'entretingui. Ells traginen a la cuina i a un moment donat -d'això me n'assabento més tard, l'Ada envia a en Leo a comprar mantega.
Sopem i a les postres apareix un pastís de xocolata boníssim. Quina sorpresa.
Penso en la Vera i m'adormo.



domingo, 16 de julio de 2017

Curs 2016-2017



 S'ha acabat el curs 2016-2007
Escric mentre encara puc i esperant la proba de dimarts de la Vera.
I el juliol passa ràpid i calorós i encara no he anat amb els nens a Torredembarra.

Per l'Ada va ser un canvi fabulós: de cop es va fer gran
Va canviar d'escola, li van comprar un ordinador i un mòbil. Va començar a anar sola per Barcelona. Es va convertir en un petit cérvol, responsable, elegant i fabulós. Ara porta una ronyonera, que es penja al coll. Deliciosa Ada.
En Leo va seguir a la seva escola, per primera vegada sense la companyia amable a vegades, o manaire i renyadora altres, de l’Ada.
Ell també es va fent gran, perquè va avançat. Però sense mòbil, ni ordinador, ni caminant sol pel carrer. Fins i tot a vegades el va a recollir l’Ada!

I les amigues: la Marina és va fer operar el maluc i la Mª Rosa es va trencar el peu.


I la Vera.