Gran Dakar
Avui, darrer dia, l’Hortènsia i jo, desprès
d’esmorzar al Katia, agafem un taxi per anar a la part més cèntrica de Dakar .
Com sempre passem per les Almadies, i per davant del gran monument al RenaixementAfricà.
Dakkar està situada la península
de Cap Verd, és una ciutat totalment rodejada pel mar, potser la punta més al
oest de tota l’Àfrica.
Visitem una llibreria preciosa, Aux quatre vents, on estem molta estona, i em compro un llibre de Franz Fanon.
Entrem a algunes botigues de regals amb preu fix i sense regateig, cosa que
m’encanta i anem al Institut Francès i ens instal·lem a prendre un cafè al bar
exterior sota arbres immensos.
Amb un altre taxi, i passant pel port des de on ahir varem anar a Goré, i desprès
per uns llocs molt industrials semblants a la Zona Franca de Barcelona, o
pitjors, arribem a la calma de La voile D'Or, el restaurant recomanat per en
Delfí. Es vertaderament un lloc encantador a tocar d'una platja. Mentre dinem
veiem el mar i allà lluny l’illa de Goré. Per la platja un munt de grossos crancs es desplacen d’un lloc
a un altre. I ve cap a nosaltres una grulla coronada preciosa, a la que li
donem pa. Ha des ser molla, ens diu un home de la taula del costat, i embolicat
com si for una crêpe. Així ho faig i la grulla s'ho menja molt contenta. Realment és una imatge fabulosa tenir-la tan a prop.
La Françoise no coneix aquest lloc i no volia venir. Estarà ple de blancs...va
dir. Però a Dakar es nota que hi ha una classe mitja pròspera, i a tot arreu
que hem anat hi ha africans. Africans i africanes. I molt guapos tots a més.
Elles semblen models. Van a l’africana o a l’europea, amb pentinats moníssims
i talons alts...i ja són prou altes.
Al vespre fem les maletes, i sopem al Katia. En Mamadou ens acompanya a l’aeroport.
Per casualitat tornem amb el mateix vol que la Françoise. Com sempre als
aeroports de l’Àfrica tot és molt llarg
però finalment agafem el vol Dakar- Casablanca- Barcelona.
Al primer trajecte em roben el mòbil, però això ja es una altre història.
A l’arribada en Xavi P. espera a la Françoise. Això em porta molts records
i em rejoveneix, però també és una altre història.