Dakar, La voile d'Or

Gran Dakar

Avui, darrer dia, l’Hortènsia i jo, desprès d’esmorzar al Katia, agafem un taxi per anar a la part més cèntrica de Dakar . Com sempre passem per les Almadies, i per davant del gran monument al RenaixementAfricà.

Dakkar està situada la península de Cap Verd, és una ciutat totalment rodejada pel mar, potser la punta més al oest de tota l’Àfrica.

Visitem una llibreria preciosa, Aux quatre vents, on estem molta estona, i em compro un llibre de Franz Fanon. Entrem a algunes botigues de regals amb preu fix i sense regateig, cosa que m’encanta i anem al Institut Francès i ens instal·lem a prendre un cafè al bar exterior sota arbres immensos.

Els carrers tenen arbres i hi circulen molts cotxes i gent. Sembla una ciutat amigable.

Amb un altre taxi, i passant pel port des de on ahir varem anar a Goré, i desprès per uns llocs molt industrials semblants a la Zona Franca de Barcelona, o pitjors, arribem a la calma de La voile D'Or, el restaurant recomanat per en Delfí. Es vertaderament un lloc encantador a tocar d'una platja. Mentre dinem veiem el mar i allà lluny l’illa de Goré. Per la platja un munt  de grossos  crancs es desplacen d’un lloc a un altre. I ve cap a nosaltres una grulla coronada preciosa, a la que li donem pa. Ha des ser molla, ens diu un home de la taula del costat, i embolicat com si for una crêpe. Així ho faig i la grulla s'ho menja molt contenta. Realment és una imatge fabulosa tenir-la tan a prop.

La Françoise no coneix aquest lloc i no volia venir. Estarà ple de blancs...va dir. Però a Dakar es nota que hi ha una classe mitja pròspera, i a tot arreu que hem anat hi ha africans. Africans i africanes. I molt guapos tots a més. Elles semblen models. Van a l’africana o a l’europea, amb pentinats moníssims i talons alts...i ja són prou altes.

Al vespre fem les maletes, i sopem al Katia. En Mamadou ens acompanya a l’aeroport. Per casualitat tornem amb el mateix vol que la Françoise. Com sempre als aeroports de  l’Àfrica tot és molt llarg però finalment agafem el vol Dakar- Casablanca- Barcelona.

Al primer trajecte em roben el mòbil, però això ja es una altre història.

A l’arribada en Xavi P. espera a la Françoise. Això em porta molts records i em rejoveneix, però també és una altre història.