El nostre hotel sense nom i el cotxe d'en Mamadou
Esmorzem a un dels pisos de l'hotel. En Mamadou ens fa el
cafè. El carrer és ben buit a Dakar aquest dia u de gener. Ens entaforem tots
al cotxe (set persones) i poc desprès ja estem a la platja on una canoa ens portarà
a l'illa de N'gor. Jo m’he posat xancletes, ja que he llegit al Routard que
tant al pujar com al baixar de la barca et mulles els peus. Per sort fa bona
mar. L'illa és agradable i tranqui-la -no té cotxes- i té diverses platges. Caminem una estona pels carrers del poblet i mirem la
vegetació. Veiem una àguila pescadora.
Lloguem uns matalassos i ens instal·lem a un platgeta on
s’està molt bé. Trobo petxines, sobre tot uns barretets enormes. Les roques, negríssimes són de basalt.
Dinem a un restaurant, Chez Seck, unes gambes boníssimes.
De tornada ja no sortim, tret que sopo amb l’Hortènsia al
Katia
Hem tingut grans problemes amb la dutxa que ara va, ara
no va -l'aigua calenta- i ara ens obren un altre cambra per dutxar-nos. Ens passem el vespre
pujant i baixant i l’escala és indescriptible: està feta totalment a ull i tots
els escalons son d’alçades diferents. Qualsevol alçada entre 10 i 30 cm. És fins i tot perillós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario