S'ha acabat l'estiu

Abans que s'acabi l'estiu ja comença l'escola. Aquest any en Leo i l'Ada fan primer i tercer respectivament. Ens acomiadem de Torredembarra, d'aquella manera: tornarem algun cap de setmana, sempre diem...però m'estranyaria. En Leo em diu que l'assignatura que menys li agrada és religió, que a la seva escola fan a partir de primer. Es tracta solament de la vida de Jesús. Per què no t’agrada? Li pregunto. Es que jo sóc ateu, em diu, i no em crec res, ni Jesús, ni els romans, ni res.

Els nens em diuen Montse, però a l’escola en Leo parla de mi com de la yaya Montse. Ets molt coneguda em diu. Tots els professors em pregunten per tu.

L'Ada està magnífica. Li agrada acabar les coses una vegada començades, vol desenroscar ella amb el tornavís quan s'han acabat les piles d’alguna joguina i te un sentit del humor que m'encanta, em recorda al del meu pare. 
Enyoro els llargs estius d'abans, les tempestes de finals de setembre, la verema, l'olor de most pel carrer.

Aquest estiu

Ada, Leo i Laia

La darrere quinzena de juliol i la primera setmana de setembre he tingut els nens aTorredembarra.

Em ve la imatge del mar, de l'aigua transparent, dels jocs a casa, dels passejos, del trenet, de la lluna, de les dunes....

El trenet turístic sortia a prop de casa i feia un itinerari que deu n’hi do de llarg: cap a Baix a mar, el club marítim i desprès Creixell. Ja de tornada entrava al poble pel carrer de la Sort, seguia cap a la Muralla i el portal de Fadrines. Retorn a la platja, però encara feia una petita volta cap al port. A més amb el bitllet, que costava dos cinquanta per a nens i jubilats, et podia tocar un daikiri al bar Hecatombe (que ves a saber on queda).

El mar fabulós; aquest any tenia un gran banc de sorra. Anaves nedant cap al banc, els nens com uns peixets, i allà tornaves a fer peu: això els hi va encantar.

Els darrers dies l'aigua semblava una bassa. A les roques, falses roques, les de l'escollera, ja s'hi ha fet vida: algues verdes filamentoses, algues calcarees vermelles, alguna Padonia. Vam trobar crancs petites, barretets, caragolins, burrets i molts altres peixos. 

L'Ada va agafar un caragolet com a mascota, la Carmelina. Però l'endemà el vam retornar. Per sort encara estava ben viu i s'enfilava per la paret del cubell.

Una tarda caminant per la platja vam anar fins les dunes. Bé, caminant és un dir: fent tombarelles, fent la roda, entrant a l'aigua....

Era una hora màgica, la posta de sol. Silenci només trencat pels crits dels ànecs que s’estaven a uns petit estany en la zona de reradunes.

El 4 de setembre, Santa Rosalia, la patrona del poble. Vam anar a veure els balls de bastons, dels gegants i dels cap grossos, de Serrallonga, de gitanes, de la mulassa i de l’àguila. 

Quan jo era petita no hi havien tants balls, n'han ressuscitat molts. Tot va estar molt bé, i el darrer ball, el de l'àguila ja el vam ballar tots. 
A les 11 de la nit, des del terrat veiem el castell de focs que es fa devant de casa, a la platja i al mar

Diari d'Açores: un afegitò

L'arbre que hi havia al passeig marítim de Ponta delgada, que ens vam mirar i remirar amb la Marina, de fulles petites i una mica peludetes, flors vermelles amb estam molt llargs, que feia molt bona ombra...És del gènere Metrosideros. A un dels  parcs vam veure un exemplar molt vell. El dels carrer no se si també és l'espècie M.robusta.

Aquests arbres venen d'Austràlia i Nova Zelanda

La fusta és molt dura (sideros-ferro)

Diari d'Açores: dimecres, dijous i fi

Ribeira Grande

Dimecres: La Mª Rosa, la Marina i jo anem cap a Ribeira Grande i primerament visitem algunes esglèsies i el Museu da Emigraçao Açoriana que ens encanta i desprès la casa de la monja Madre Margarita Isabel del Apocalipsis –Margarida Isabel do Apocalipse–, que afectada d'una malaltia crònica es va aficionar a fer figuretes de la vida de Jesús utilitzant molla de pa, llavors, fibres vegetals, cartolina, vidre, petxines i fins a 80 o més menes de materials...Es va descobrir a la seva mort, l'any 1858. Mils de figuretes representant 72 escenes de l’antic i principalment del nou testament. M'encanten la baixada de l'esperit sant en forma de llengües de foc sobre els apòstols i la de Jonàs i la balena.

Anem per la costa que és preciosa.

A la tarda passem per Sao Bras i a Gorreana i en aquesta darrera visitem les plantacions de te. És l'únic lloc d'Europa on el clima permet el cultiu d'aquesta planta, la Camelia sinensis. La fabrica funciona encara amb les màquines del segle XIX.

                                                    Plantacions de te

Seguim fins San Pedro Nordestinho tota l'estona veient uns paisatges impressionants, i hortènsies i agapants o bella Rachel. Voldríem travessar l’illa des d’aquí, passant per les reserves naturals, que és on es troba la vegetació més autèntica, Però pensant amb en Paco que ens espera a l’hotel desfem camí, i agafem l'autopista. Anem veien el mar, preciós, gris i amb una ratlla blava a l’horitzó.

Dijous, anem a Lagoa on visitem una fàbrica de ceràmica. Tot fet a mà. Seguim cap al centre de l'illa per veure els fascinants paisatges de Lagoa do Fogo. Aquest gran llac blau, te uns dos km de llarg per un d'amplada i ocupa la caldera d'un volcà extingit que es va formar el 1563.

Desprès arribem a Caldeira Velha, un lloc amb una fumarola activa i exuberant vegetació endèmica (moltes falgueres arbòries, aquí és on ens assabentem que es diuen fetos). També una cascada amb aigua calenta a 38 graus. Ens entretenim molt caminant i mirant tota mena de plantes però hem de tornar.

A la tarda, ja hem de deixat el cotxe i la passem, ara si amb en Paco, veient dos museus a San Miguel. Mentre veiem un retaule de barroc tropical preciós, un pianista assaja per un concert en un piano de cua. Moment deliciós. Prenem begudes al costat del port, d'un blau molt bonicc: ultramar? Prussia?

Sopem amb els Joans a un bar que han descobert. Tots els velers que fan la volta al mon, de tornada paren a les Açores i els que ho fan a San Miguel van al bar Coutinho dos anjos, que es punt de trobada. Ens agrada moltíssim.

Desprès, ja a l’hotel em de recollir-ho tot. Demà a les sis del matí ja ve un autocar a recollir-nos i ens porta a l’aeroport.