Anem a Torredembarra

Dimarts 18 de juliol anem a Torredembarra. Al matí he anat a l'Hospital de Bellvitge amb la Vera i ara hem d'esperar el resultat.

Me’n vaig a casa dels nens amb metro, compro per dinar, dinem, anem a casa a recollir les meves coses...i al tren.

Per poc el perdem ja que ens fiquem a la Farmàcia de l'Estació de Sants per comprar un esprai protector del sol, i la noia vol que em faci sòcia. S'ha d'omplir un paper...Ai... Hi ha una cua petita pels bitllets, per sort.

Només arribar vaig a comprar i els nens a la piscina. Ara ja es poden quedar estonetes sols. Jo també hi vaig desprès.

Un cop han sopat van als llits elàstics i jo m’ho miro des de la terrassa. L’Ada fa moltes tombarelles seguides.

Dimecres 19.- Sortim bastant aviat cap a la platja. Anem a la part del port per que l'Ada ha quedat amb una amiga de l'escola. L'aigua es transparent, encara que no plana del tot. Però suficient per acostar-me a les pedres de l’escullera que amb el temps s'han recobert d'algues i fauna de les roques, d’on trenquen les onades. Veig un burret molt petit i després un parell de salpes. No hi ha ni un musclo, la gent deu haver arrassat amb ells. Està pleníssim de balanus, i hi ha molt pocs barretets, a les zones més amagades.

Arriben petits escamots de nens amb cubells i celebrets, acompanyats per mares o pares i es dediquen a agafar tot el que poden. Ja ho tornen a tirar a l’aigua? Li pregunto a una mare. Es claaaaar, em contesta. Desprès ho veig, els tiren quan l’aigua del cubell s’ha reescalfat, a llocs on ves a saber si sobreviuran o no. Concretament la senyora portava una gambeta transparent mig marejada.

Després de la platja anem a la piscina. L’Ada es tira amb gran perfecció i en Leo neda meravellosament. És s una delícia mirar-los.

A la tarda hi tornem i també ve la Lan. Després a casa la Lan parla amb mi com una noieta gran. Més llits elàstics amb Lan i la Marian vigila.
Quan anem a sopar, l'Ada em pregunta: podem sopar una mica més tard? Veig que en porta alguna de cap. 

Em porten un te i galetes anb llet condensada per que m'entretingui. Ells traginen a la cuina i a un moment donat -d'això me n'assabento més tard, l'Ada envia a en Leo a comprar mantega.
Sopem i a les postres apareix un pastís de xocolata boníssim. Quina sorpresa.
Penso en la Vera i m'adormo.