La tornada de nit va ser pesada però menys del que esperava. Amb
ajuda d'una pastilla, vaig dormir bastant. Primer molta estona a l'aeroport. Diverses
cues i controls. Jo duia la motxilla, el bidó i la bossa per a en Pepe Navarro.
Al darrer control em van prendre el bidó. Desprès vam estar llegint i al final,
pugem a l'avió. Jo ja intento dormir i no sopo ni res. Aterrem a Niamey i després
a Casablanca. I ràpid cap a Barcelona. Les maletes arriben. I ja estic a casa,
diumenge 14, amb tota la tarda per seguir dormint.
Ocean
Jo estic a casa però el meu cap no aterra
i totes les imatges i sensacions, les converses, passen una vegada i altra
durant dies. Però això em dona força.
Enyoro a en Toni i a la Trini. I em quedo amb
l'escola de Bako, tots aquells nens. Em quedo amb la nit calorosa a Kera. Amb
el nen de Bondokui que xuclava l'aigua d'una bossa. Amb els nens de Dedougou, molt
alegres, tots vestits amb la roba del onze de desembre. Amb la festa d'en Kevin i tota la gent que va venir.
I sobre tot, em quedo amb l'Ocean, la seva neboda, vestida de princesa, menjant
arròs, menjant pollastre, donant arròs a un nen encara més petit que ella, emprovant-se un altre
vestit que lluirà el dia de Nadal. Ocean, els nens, el futur.
No hay comentarios:
Publicar un comentario