Divendre 12 de desembre

A les set del matí estem ja a punt de sortida esperant als de l’associació APS-Association pour la Paix et la Solidarité-, però no arriben fins les vuit. Retard!! Mentre tant la Trini i jo mengem croissants al bar del RAN.

Sortim en un sol cotxe: en Kevin i la Mariam al davant, l'Anna Garcia, en Toni i jo al darrere i la Trini encara més al darrere a una mena de banc de ferro i amb perill de donar-se cops al cap al mínim sotrac. 

Anem cap el Nord est, per una carretera, travessem el pantà de Ziga i desprès ja ens fiquem per camins i caminets. La Trini passa al nostre costat, i ja anem quatre molt comprimits. Passem per l'école sous paillotte que ja havíem vist i per davant del forage sense bomba -però han fet un invent per treuen aigua, encara que difícil- que també. Hem de posar la bomba.

Desprès de botar com una pilota durant bastants kilòmetres arribem a Tansiega i visitem 
l' infermeria, que te sales de cures i sala d'espera (aquí seiem uns moments a l'ombra), la casa del infermer, la latrina...Tot això s'ha fet gràcies a l'associació de l’Anna Garcia.

Seguidament anem sota un arbre on ens esperen: hi ha cadires col·locades i ja hi ha alguns homes asseguts. Desprès en van arribant més així com dones i nens – tot i que a aquesta hora haurien de ser a l’escola, això vol dir que no hi van-. Anem en cotxe a veure l’escola,que ja coneixíem, encara que està al mateix poble. Hi ha tres mestres nous i ens fan visitar classe per classe. No hi tants nens com a Bako ni és tan emotiu.

A la zona de Kerà em vaig adonar que hi havia edificis fets amb rajoles, i per aqui també, però en realitat no són rajoles sino paral·lepípedes tallats a la roca ferruginosa i enganxats amb ciment. Li pregunto a en Keivin que com es diu la roca. Aquí els hi diuen grosses pierres, pedres grosses, em contesta.

Anem a visitar el forage que hem construït a Tibin.Tte un candau per que encara no es pot fer servir, s’ha d’acabar de consolidar el ciment de la base, que quasi ja ho està. Treuen el candau i em refreco una mica. Seguim cap a Saabin i allà passa el mateix i el ciment està encara molt més fresc.

A la reunió del centre mèdic ens han donat dues gallines, a Tibin dues més i a Saabin, una. Totes cinc van a la part de darrere del cotxe. Com que la Trini s’havia deixat el meu mapa allà una d’elles es fa caca a sobre. Mmmm, adéu mapa.

Tornem per Zinniaré i a Loumbila _on varem anar a veure el Museu de l’Aigua- que ja està al costat de Ouaga, però parem a dinar. Un lloc preciós, portat per monges, on fan un pa boníssim, la porta emmarcada amb buguenvíl·lies:

Mengem uns pollastres boníssims.

La Trini te mal de cap i en Toni i jo anem a sopar al Centre Cultural Francès, però justament avui no hi ha sopar sinó un concert, de blancs, i molts africans elegants i exquisits, dels que no acostumem a veure, estan entre el public, escoltant. Sentim una cançó i anem a les Noces de Canaan. Res de memorable.