A les set del matí estem ja a punt de sortida esperant als de l’associació
APS-Association pour la Paix et la Solidarité-, però no arriben fins les vuit. Retard!! Mentre tant la
Trini i jo mengem croissants al bar del RAN.
Sortim en un sol cotxe: en Kevin i la
Mariam al davant, l'Anna Garcia, en Toni i jo al darrere i la Trini encara més al darrere a una mena de banc de ferro i amb perill de donar-se cops al cap al
mínim sotrac.
Anem cap el Nord est, per una carretera, travessem
el pantà de Ziga i desprès ja ens fiquem per camins i caminets. La Trini passa
al nostre costat, i ja anem quatre molt comprimits. Passem per l'école sous
paillotte que ja havíem vist
i per davant del forage sense bomba -però han fet un invent per treuen aigua,
encara que difícil- que també. Hem de posar la bomba.
Desprès de botar com una pilota durant bastants kilòmetres arribem a Tansiega i visitem
l' infermeria, que te sales de cures i sala d'espera (aquí seiem uns moments a l'ombra), la casa del infermer, la latrina...Tot això s'ha fet gràcies a l'associació de l’Anna Garcia.
l' infermeria, que te sales de cures i sala d'espera (aquí seiem uns moments a l'ombra), la casa del infermer, la latrina...Tot això s'ha fet gràcies a l'associació de l’Anna Garcia.
Seguidament anem sota un arbre on ens esperen: hi ha cadires col·locades i ja hi ha alguns homes asseguts. Desprès en van arribant més així com dones i
nens – tot i que a aquesta hora haurien de ser a l’escola, això vol dir que no
hi van-. Anem en cotxe a veure l’escola,que ja coneixíem, encara que està al
mateix poble. Hi ha tres mestres nous i ens fan visitar classe per classe. No
hi tants nens com a Bako ni és tan emotiu.
A la zona de Kerà em vaig adonar que hi havia edificis fets amb
rajoles, i per aqui també, però en realitat no són rajoles sino paral·lepípedes tallats a la roca ferruginosa i enganxats amb ciment. Li pregunto a en Keivin
que com es diu la roca. Aquí els hi diuen grosses pierres, pedres grosses, em
contesta.
Anem a visitar el forage que hem construït a Tibin.Tte un candau
per que encara no es pot fer servir, s’ha d’acabar de consolidar el ciment de
la base, que quasi ja ho està. Treuen el candau i em refreco una mica. Seguim cap a Saabin i allà passa el mateix i el
ciment està encara molt més fresc.
A la reunió del centre mèdic ens han donat dues gallines, a Tibin
dues més i a Saabin, una. Totes cinc van a la part de darrere del cotxe. Com
que la Trini s’havia deixat el meu mapa allà una d’elles es fa caca a sobre.
Mmmm, adéu mapa.
Tornem per Zinniaré i a Loumbila _on varem anar a veure el Museu
de l’Aigua- que ja està al costat de Ouaga, però parem a dinar. Un lloc preciós, portat
per monges, on fan un pa boníssim, la porta emmarcada amb buguenvíl·lies:
Mengem uns pollastres boníssims.
La Trini te mal de cap i en Toni i jo anem a sopar al Centre Cultural
Francès, però justament avui no hi ha sopar sinó un concert, de blancs, i molts africans elegants i exquisits, dels que no acostumem a veure, estan entre
el public, escoltant. Sentim una cançó i anem a les Noces de Canaan. Res de
memorable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario