montseval

viernes, 23 de enero de 2015

viatge a Burkina, onze de desembre, la Festa Nacional

Ens aixequem aviadet i jo esmorzo Nescafé, llet condensada de tub i galetes.
Abans de marxar pengem una petita estelada que han portat els meus amics. Estarem per la independència o no, però allà queda molt bé. Mentres tant arriba la dona que portava la veu (poc) cantant ahir al vespre. Porta un aparell trencat que serveix per mesurar la temperatura al fer el sabó. Els hi havia donat algú i allà no se'n troben. En prenem nota.
Ja estem al cotxe i ens porten una gallina de part de Marcel Bonzi. És fabulós. Ha estat com funcionari internacional a molts països del món, però a Burkina fa de burkinabès. Anem a portar el pollastre a casa dels parents d'en Tizà que són els que ens han estat fent dinar i sopar. Això segur que ho sabia en Bonzi.
I cap a Dedougou, que ens ve de passada per anar a Ouaga sense tornar a Bobo i precisament allà, aquest any celebren la cavalcada de la Festa Nacional que commemora la independència. Hi haurà el president.
A l'arribar el primer que fem és anar a esmorzar -jo reesmorzo-, pa amb truita i Nescafé amb llet condensada. Hi ha molta gent amb vestits -dones- i camises-homes- fetes amb el pagne on hi diu: "onze de desembre de 2014". Quan hi ha algun esdeveniment a Burkina estampen roba commemorativa. Pot ser per exemple si ve el papa o alguna altre personalitat, també cada any pel dia de la dona, a vegades consignes, com ara cuinar amb foyers millorats per consumir menys llenya
....
Veiem passar un estol de nens d'una escola tots vestits amb aquesta roba. Estan senzillament moníssims.
Veiem la desfilada: homes a cavall amb jaquetes vermelles, homes peul a cavall, cotxes de bombers, policies, homes i dones, fent equilibris sobre motos (la gent aplaudeix), carros de combat, tancs, cotxes amb productes locals....
seguim el viatge. Parem a comprar un bidò groc, que portarè a Barcelona per a la nova exposició de fotos i parem a Koudougou, al Somketa II per a dinar. Mengem pollastre (dolent, encara que sembli mentida) i patates fregides (bones).
Empenyem el cotxe i desprès encara una vegada més entrant a Ouaga. A aquest cotxe la família d’en Tizà li diu la voiture de Montse. Diu en Tizà que li canviarà el motor. El farà durar, n'estic convençuda, no hi ha altre remei.
Per fi arribem al Ran Hotel Somketa on ens donen les mateixes habitacions que teníem abans. Per fi podré descansar, penso...Però no.
Arriba l'Hubert a fer demandes i quedo mig marejada.
Desprès en Tizà que encara no ha marxat s’asseu amb mi per acabar de parlar de les dones de Bondokui i de Kera. Ja li pago doncs l'endemà torna a Bobo, a casa seva.
Finalment anem a sopar a Le Verdoyant, a tocar de la Place des Nations. Està pleníssim i molt animat




No hay comentarios: