De petites, la meva mare ens comprava o feia vestits
iguals a la Milissa i a mi. D’alguns me’n recordo, directament, o bé per que
anys més tard van passar a l’Imma i a la Marian (un de quadrets grocs).
La meva infantesa va ser molt feliç. Els meus pares eren
fantàstics. Des de que van morir, amb set anys de diferència, primer la meva
mare, no hi ha dia que passi que no me’n recordi d’ells.
Quan la meva mare va morir, el meu pare venia molts dies
a sopar a casa. Jo crec que s’enyorava molt. Un dia em va dir: la teva mare ho
va fer tot molt bé. I per tant, la meva mare a vegades no estava gaire
contenta. Ell no era detallista. Només un any va portar la rosa de sant Jordi,
i crec que li devien haver regalat a ell.
Al meu pare li agradava portar-nos d’excursió, els
diumenges. A Tossa, al Montseny....La meva mare feia crestes i altres menges i dinàvem
de pic-nic.
Ara he recordat l’any que per setmana Santa vam anar a
Verges a veure la dansa de la mort. Vam passar un parell de dies a Girona a
casa d’un parents. Vam anar-hi la Milissa i jo, en Santi es devia quedar amb la
Maria de Caspe o amb avis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario