Oxigen...i el quart científic

Monsieur et Madame Lavoisier

Vaig al nou Museu de Ciències naturals o Museu blau  per assistir a l'obra Oxigen. Els autors són dos científics, un d'ells premi Nobel i l’altre també d’una gran importància doncs és un dels pares de la píndola anticonceptiva. Es tracta de Roald Hoffmann i Carl Djerassi. L’argument és el següent:

Un comitè de químics vol donar un Premi Nobel retrospectiu per celebrar els cent anys de la Fundació Nobel. La terna presentada són els científics situats a l'origen de la química moderna: Lavoisier, Priestley i Scheele. Qui va se el primer en descobrir l’oxigen?L’acció te lloc simultàniament els anys 1777 i 2001.

Intel·ligent, amena i ben estructurada, Oxigen, ens parla de la Ciència, de la recerca, del descobriment i dels científics. Per saber-ne més vegeu el blog de Mercè Piqueras

Però...hi havia un quart científic que no surt a l'obra: es tracta del català nascut a Altafulla, Antoni de Martí i Franquès. Martí demostrà amb aparells de la seva invenció, agafant aire dels llocs més variats, entre ells el Teatre de la  Santa Creu (desprès teatre Principal) de Barcelona, que la concentració d'oxigen (l'aire vital de l'època) a l'atmosfera és del 21% i no varia mai, front les mesures de Cavendish, Priestley, Scheele, Lavoisier i Senebier. Hi havia la idea en aquell moment de que el descens de la concentració de l'oxigen possiblement produïa malalties. Va presentar la Memòria sobre la quantitat d'aire vital que es troba a l'aire atmosfèric i els diversos mètodes de conèixer-la a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona l'any 1790. Va ser la primera persona que afirmà i demostrà que l'aire és una mescla de composició constant, i el primer que la determinà amb un valor d'una precisió que encara s'utilitza avui en dia. Els mètodes analítics moderns han demostrat l’aire conté un 20,946% en oxigen.

Martí i Franquès es va interessar també per altres temes com ara la sexualitat vegetal i va fer un estudi sobre la fecundació dels garrofers, pioner a l'estat Espanyol.

L'estiu del 1982 vaig anar amb el meu pare a Altafulla amb motiu de la col·locació d'una placa commemorativa dels 150 anys de la seva mort. Vaig escriure una resenya per la Revista Ciència.