Calafell

Aquesta sóc jo sobre la barqueta de vela del meu tiet, a Calafell

L'Ada i en Leo han anat de convivències dos dies a Calafell.

Això em porta un munt de records.
Els meus avis materns i la meva mare hi havien viscut. Primer van viure a l'estació doncs el meu avi n'era el cap. La meva mare i la meva tieta agafaven cada dia el tren ja que feien el batxillerat a Barcelona, i alguna vegada el tren havia sortit uns segons o minuts tard per que s'estaven acabant de beure la llet. Un moment!!! deia la meva àvia. I el meu avi que era de Castilla la Vieja deia: coño, estas niñas!!!! I desprès donava el senyal de sortida.
Més endavant ja vivien a Barcelona però es van fer una casa allà.
Nosaltres, encara que als estius anàvem bàsicament a Torredembarra, de tan en tan passavem uns dies a Calafell. A mi m'encantava. A les nits, ja al llit, sentia els trens que pasaven. I estavem a tocar de la platja. Al darrera de la casa hi havia un hort que cuidaven els meus avis. El meu avi el regava cap al tard. Hi havia un kaki. Encara que visquessin a Barcelona hi anaven constantment, per cuidar les plantes.
Una vegada la meva mare em va explicar això
"Quan estava fent el curs de pràctiques de mestra va començar la guerra. A mi aquell estiu m'havien anomenat Calafell, de les colònies de la Generalitat i estava amb un grup de nenes, les que m'havien designat a mi. Es dinava i es sopava a fora, a la pineda. Als barracons s'hi dormia. Les nenes no passaven de dotze o tretze anys, de vuit a dotze anys. Es portaven molt bé i s'hi estava molt bé. Ens banyàvem, fèiem rotllanes i s'explicaven contes, anàvem d'excursió, passat el poble. S'havia de passar la via i anaven per un caminet que ens deixava a dalt, s'havia de passar la carretera i pujàvem a una muntanya... la Volandera se’n deia.
Una vegada vam sentir trets. Llavors va comparèixer un pescador.. Hi teníem barca, allà, era el que portava la barca quan nosaltres ens banyàvem. Va dir que de part del director, que de seguida cap a casa perquè havien anat a Sant Joan de Deu i estaven matant als frares. Vam sentir trets i vam veure uns homes que anaven cap a unes vinyes. I ens van dir: no s'entretinguin, no s'entretinguin...
No vam veure res, però desprès vam saber que havien matat a quasi tots els frares, pobres".