És un dissabte de maig, ja fa una setmana. Vaig amb la Cristina al Jardí Botànic a l’exposició sobre el dibuixant i botànic Eugeni Sierra, comentada per en Carlos Puche i la seva filla. A la sortida anem a un restaurant, molt aprop, una mena de casona, amb taules a l'aire lliure. El menú, presentat en plats de plàstic, no és gaire mediterrani: una salsitxa, un tros de pollastre, blat de moro i amanida? patates? Jo prefereixo l’alternativa, crep d’espinacs. No sabem si es bo o és que tenim molta gana i que la vista és magnífica sota els pins. M’aixeco a fer fotos i el mar és d’un blau preciós d’aquells blaus de quant fa vent de terra. Visió sobre una part del port. Immenses girafes mecàniques com animals prehistòrics (o potser posthistòrics). De cop i volta arriben un grapat de núvols i es posa a ploure: deliciosa pluja de maig…que aprofitem per pagar i sortir corrents cap a altres històries, altres aventures.
Si voleu saber més coses sobre Eugeni Sierra aneu al blog de la Cristina
Si voleu saber més coses sobre Eugeni Sierra aneu al blog de la Cristina
1 comentario:
Continuo jo mateixa, copiant de la Marina- ella es refereix a altres-
Les girafes mecàniques...
Aquest anar i venir de grues alteroses
Màquines gegants
Que es mouen amb la pesadesa i l'eficàcia
Amb que ho devien fer els dnosaures
Al seu temps, fent i desfent al seu pas
Publicar un comentario