Llegeixo el llibre Mi Marruecos d'Abdelà Taia (Mon Marroc), d’Edicions Cabaret Voltaire i bastant seguidament rellegeixo Verd Aigua (Verde Acqua) de Marisa Madieri, Editorial Minúscula.Res a veure i molt a veure.
La vida d’un nen i desprès noi que va néixer als anys 70. La vida d’una nena i desprès noia que era petita a la segona guerra mundial. Dos èpoques històriques diferents, dos països. Dos estils literaris. Dos generacions, dues cultures i dos estils de vida
Però la vida que s’explica, que reflexiona.
El llibre d'Abdelà Taia passa a Salé i Rabat i desprès a París.
Marisa Madieri explica els seus primers records de Fiume, avui Rijeka, a Croàcia, ciutat italiana que va ser annexionada per la Iugoslàvia de Tito acabada la segona guerra mundial i te a com a rerefons un terrible episodi de la Història: l’exili de 300.000 italians que van haver-ho de deixar tot i viure molta anys a un camp de refugiats a Trieste, episodi quasi desconegut i oblidat.
Marisa Madieri va ser l’esposa de Claudio Magris però és coneguda per ella mateixa, com una gran escriptora, sobre tot per aquest llibre.
He estat fa poc a Rabat, voldria tornar-hi i visitar Salé, que vaig veure des de la medina.
Voldria visitar Trieste. Qui s'anima?
1 comentario:
Doncs a mi m'agradaria molt tornar a Trieste, ciutat que més que conèixer, només vaig poder entrellucar quan hi vaig anar a una reunió el 2009. És com un pont entre lEuropa de l'est i la de l'oest, entre el nord i el sud, i un lloc on ciències i lletres es donen la mà.
Publicar un comentario