Invictus

Tenia por que hi hagués massa rugbi però al final ahir em decideixo a anar a veure la pel·lícula Invictus amb la Mercè i en Francesc. I sortim entusiasmats, ens agrada molt.
Dirigida per Clint Eatwood i protagonitzada per Morgfan Freeman i Matt Damon, tracta d’una història verídica: menys d’un any en la vida de Nelson Mandela, quan era president de Sud Àfrica i es van celebrar els mundials de rugbi de 1995. Segueix el llibre de Jonh Carlin, El factor humà.
La història tracta de Mandela, a qui els seus diuen Madiba, de la seva intel·ligència i honestedat. Tracta de l’equip de rugbi, Springboks, bàsicament blanc. Tracta del lideratge. Però sobre tot tracta de la reconciliació i del perdó.
Està plena de petits detalls preciosos: la blanca que vol donar la samarreta verda i daurada a un nen i com aquest la rebutja, la visita a la presó de Robben Island, una zona da barraques totalment buida, el nen que recull llaunes del terra a prop del cotxe de la policia...i moltes més. I no us perdeu el ball dels maoris.
Desprès, pura casualitat, me n’adono que just abans d'ahir, un onze de febrer, va fer vint anys que el presoner 46664, el símbol i el líder de la lluita antiapartheid, va ser alliberat desprès de 27 anys d’empresonament. Va sortir de la presó de Ciutat del Cap en la que va passar els darrers mesos de la seva condemna.

L’himne nacional de la República Sud-africana està cantat en
xhosa, zulú, sesotho, anglés i afrikáans