Espavilats

Ahir vaig posar els nens a dormir, i desprès d’explicar contes em van dir que els seus pares els deixaven jugar al llit sols durant cinc minuts. Quan vaig tornar havien posat sobre el llit d’en Leo una immensa banyera de plàstic i no se quants ninos, i els despullaven per ficar-los dins. Una de les nines anava dient: mamà, mamà i desprès reia o plorava.
Més tard em vaig estirar un moment amb en Leo. Jo havia tancat bastant la porta i ell es volia aixecar per obrir-la més per que entrès més claror a la cambra. Jo li va dir: l'obriré des d'aquí amb màgia (pensant que poc a poc els ulls s’acostumen i s'hi veu més). Però ell es va aixecar i la va obrir del tot. Llavors jo em volia aixecar per tancar-la una mica i ell va dir: no, ja la tancaré jo des d'aquí amb màgia. Increïble com ho capta tot al moment i es capaç de fer bromes als tres anyets
També l’Ada. Quan jugàvem amb un ninos ella era la mare i jo l’avia. Però desprès li vaig dir: en realitat jo tindria de ser la besàvia. I ho va entendre i va somriure.