Semblava un Àngel

En Marcel va morir un mes d'abril. Va morir de cop i volta. Sembla que tenia el saler a la ma. Del cor potser. Jo estava a Barcelona i el dia d’abans el vaig trucar tard...no hi era i em va estranyar molt. Al matí hi vaig tornar i ja es va posar la Muriel. No li hagués agradat a ell que la seva belle fille, a qui trobava tontaina, corrès per allà.

La Circe em va acompanyar a Marsella. Vaig dormir una vegada més al nostre llit -i era com si encara hi fos, la seva presència envaïa tota la casa- la mamie al seu i la Circe al dels nens. 

Al dia següent van arribar la Milissa, la Mª Rosa i l’Hortènsia. També en Rafa. des de Brussel·les. I en Jean Cea, el seu millor amic. I en Jean Marc i la Roselyne. 

Només recordo detalls. Un sopar amb els de Barcelona al Il Canaletto. La mamie dient Mon fils que tu est froid!!! La cerimònia dels adéus, l’enterrament. En Marcel no volia ser cremat, massa jueus s'havien convertit en fum, deia. Partir en fumée. Caminant per la terra marronosa, amb la Circe, en Jean Marc i la Roselyne, roses vermelles a les mans.

Dias desprès l’Hortènsia va dir: Circe estava todo el rato a tu lado, pendiente de todo, realmente parecía tu ángel.

Això ho he anat recordant a vegades, i ara és l'ocasió. Li he fet unes ales de plata, una de filigrana i l'altra de combó. Aniran al darrera, a l’esquena, amb un vestit escotat.

Què diria en Marcel, ara, veient-me treballar la plata...Estaria content.