Passa el temps, arriba abril

Mai havia passat tant de temps sense escriure. Després d'anar a París va acabar de passar el gener i ràpidament el febrer i el març. Febrer, recordant en Fer, sis anys ja, i na Caterina que fa encara més temps que va morir. 

Finals de febrer i en Leo es disfressa de cavaller de la cort de Mª Antonieta, amb la mateixa disfressa de l'any passat, que era de mosqueter, però amb una perruca blanca en comptes del barret. Març vola i arriba la primavera. I ara ja comença abril. Aquets mesos he tingut un humor tristoi, encara que no sempre. He comprat molts llibres i n’he llegit alguns. Ara  de cop me n’adono que els plàtans ja tenen fulles, els arbres de Judea ja han florit i que el temps se s’escapa i s'escola i no el puc retenir.

Avui dia dos d’abril. Estic ja des de fa nou dies a casa de la Circe que és de viatge i jo cuido dels nens. Ahir, veient que estava acabant el llibre que llegia vaig sortir cap a una llibreria que hi ha a prop, que per cert, m’encanta,  especialitzada en cine i còmics, i vaig comprar un llibre de Ian McEwan, i també, que ja tenia, Incerta Glòria de Joan Sales, la nova edició. Fa pocs dies havia rellegit la tercera part d’aquets llibre que s’havia editat ja fa molt temps en dos volums. El cas és que com que no trobo el primer i el volia rellegir ja, em compro la nova edició. I llegint.

El començament ve a to amb abril i amb la fragilitat del moment: 

O, how this spring of love resembleth/ The uncertain glory of an April day,/ Which now shows all the beauty of the sun,/ And by and by a cloud takes all away!/

Oh, com s’assembla aquesta amor naixent/A la incerta glòria d’un dia d’abril/Que ara mostra tota la bellesa del sol/I de tant en tant un núvol ho cobreix tot.

Shakespeare, Els dos cavallers de Verona.