montseval

sábado, 21 de enero de 2017

París 2017: París des de la Fundació Vuitton

Barri de La Dèfense des de la Fundació Vuitton
 Dia 3, dimarts.- Esmorzem a un bar a prop de l'hotel. Demano un caputxino i em porten una tassa immensa de cafè amb llet. És dégueulasse.
Anem a la Fundació Cartier a veure l’exposició que es diu La Gran Desfilada dels animals. De gran no en te res, al moment la tenim vista. Hi ha mestres amb nens petits i l’ambient és simpàtic. L’edifici i el jardí (encara que molt invernal), ens agraden.
Dinem amb la Salima allà a prop, molt bé, un menú. És pot demanar postres o bé Café Gourmand. El demano i és una monada: al costat del cafè un petit platet de crème brulé, un petit vaset de panna cota i una mini Tatin. Es deliciós.
Despres d’anar a l’Orangerie, a veure pintura americana dels anys 30 sense èxit, ja que tanca els dimarts, decidim anar al Quai Branly a veure The color line: Les artistes africains-américains et la ségrégation. Està molt bé, però tot és molt petit i s’ha de llegir molt. De tota manera aquest museu sempre m’agrada. S’ha fet fosc i el jardí està preciós,  il·luminat amb unes barres verticals blaves, verdes i blanques. Anem a la botiga i al bar.
Sopar a prop del hotel. N’hi ha cinc o sis, un d’ells amb especialitats normandes, però l’Hortènsia comença a dir que ella no pot menjar res (pel gluten), cosa que no és veritat, però com que jo no tinc gana, acabem prenent una copa.
Dia 4, dimecres.- M’aixeco més o menys aviat i vaig a casa d’en Jean Marc a deixar un llibre de Les veus de l’Aigua. Després decidim anar a la Fundació Vuitton. Ja tenim el bitllets però són per les quatre de la tarda i serà molt just, després ja marxem a Barcelona. Dit i fet. Està al bois de Boulogne, però també hi ha uns mini bus Vuitton que et recullen a prop de l’Etoile i et porten fins allà. Farem això. Llavors ja comencem a trobar cues per tot arreu. La del mini bus, la de l’entrada... A l’entrada n’hi ha diverses, segons tinguis la reserva per internet o no, i segons l’hora de la reserva. Ens posem a la de les 12.30 i quan ens toca no ens deixen entrar, doncs la nostre hora és a les quatre. Ens envien a la part del darrere, on li expliquem el nostre cas a una noia més important. Ens han avançat l’hora de sortida de l'avió, li diem (mentida). Ella ens deixa entrar junt amb un handicapée al que acompanyen i entren amb ell, vuit o nou persones.
 L’exposició, La colection Chtchoukine, és excelsa i l’edifici també. Molts dels quadres ja els hem vist fa molts anys a l’Ermitatge de San Petersburg, o al Tretiakov o al Pushkin de Moscou, però ja fa molt temps i ens encanten. Despres anem a la llibreria i pugem al terrat de l’edifici on hi ha unes vistes sensacionals. 
Dinem a prop del metro de tornada: també tenen cafè gourmand!
I tornar: hotel, metro, RER, aeroport, policia, sala d’espera, avio, taxi, casa.
El millor és l’avió. El porten tot dones! La comandant i totes elles ens saluden a la sortida.

El dia següent veig els Reis des de casa de la Circe