Leo
A finals d’agost de 2007 vaig anar a casa que la Circe i en Fer comparteixen amb altres amics a Os de Civis, als Pirineus de Lleida, al costat d’Andorra. En Leo aviat tindria un any. Quan jo hi era li vaig ensenyar un ocell i va aprendre la paraula tutell, que seguidament li va servir per dir un munt de coses que només la Circe entenia. Era una preciositat. Li ensenyaven també a dir un, pel dia del seu aniversari, el 18 de setembre. La gent li preguntaria: quants anys fas? I ell diria: un!
Ara, un any desprès ja parla moltíssim i es fa entendre molt.
A finals d’agost de 2007 vaig anar a casa que la Circe i en Fer comparteixen amb altres amics a Os de Civis, als Pirineus de Lleida, al costat d’Andorra. En Leo aviat tindria un any. Quan jo hi era li vaig ensenyar un ocell i va aprendre la paraula tutell, que seguidament li va servir per dir un munt de coses que només la Circe entenia. Era una preciositat. Li ensenyaven també a dir un, pel dia del seu aniversari, el 18 de setembre. La gent li preguntaria: quants anys fas? I ell diria: un!
Ara, un any desprès ja parla moltíssim i es fa entendre molt.
Tornen a ser allà. Res m’agradaria més que poder anar-hi. Abans de l’estiu jo li deia: en Leo és un nen...i ell contestava: passiós. Quan el fico a dormir el tinc una estoneta a coll. Ell posa el seu caparró sobre la meva espatlla i li canto: duerme duerme negriito que tu mama està en el ...i diu pampo! Desprès el poso al llit i s'hi queda agradosament.
Ada
Aquells mateixos dies de l’any passat anava a fer petites passejades amb l’Ada. Passàvem per un carrer i per una finestra enreixada veiem galls. Anàvem a veure els cavalls i els porc senglars. Entràvem a una botiga on hi havia un platet amb fuet i un altre amb formatge, com mostra del que venien i ho tastàvem. Estava a punt de fer tres anys. Vàrem trobar un ocell mort a terra i ella no entenia el que li passava. Encara no te el concepte va dir la Circe.
L’Ada, ara, està deliciosa, com sempre, i raona molt. Aviat farà quatre anys. Que gran que la trobo!
L’excursió
En Fer li havia comprat per en Leo una mena de cadireta on el nen, assegut, anava còmodament sobre les espatlles del seu pare, amb gran visibilitat, doncs quedava molt alt. Semblava un maharaja. No se que va passar, que l’Ada volia pujar o ell baixar i l’excursió que havíem emprès tots cinc es va acabar de seguida.
Ada
Aquells mateixos dies de l’any passat anava a fer petites passejades amb l’Ada. Passàvem per un carrer i per una finestra enreixada veiem galls. Anàvem a veure els cavalls i els porc senglars. Entràvem a una botiga on hi havia un platet amb fuet i un altre amb formatge, com mostra del que venien i ho tastàvem. Estava a punt de fer tres anys. Vàrem trobar un ocell mort a terra i ella no entenia el que li passava. Encara no te el concepte va dir la Circe.
L’Ada, ara, està deliciosa, com sempre, i raona molt. Aviat farà quatre anys. Que gran que la trobo!
L’excursió
En Fer li havia comprat per en Leo una mena de cadireta on el nen, assegut, anava còmodament sobre les espatlles del seu pare, amb gran visibilitat, doncs quedava molt alt. Semblava un maharaja. No se que va passar, que l’Ada volia pujar o ell baixar i l’excursió que havíem emprès tots cinc es va acabar de seguida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario