Havia sentir a parlar de la Fundació Alícia i ahir que vaig tenir ocasió d’anar-hi no m’ho vaig pensar dues vegades. Completava el dia la visita del Monestir de Sant Benet de Bages, que l’any 1907 va ser comprat per la mare de Ramon Casas, Elisa Carbó, la qual va contractar a Josep Puig i Cadafalch per que el restaurés.
Aquesta història i tot el que vaig veure, tant la part modernista habilitada per la família Casas, com la romànica de l’església i claustre, em van agradar molt i em van fer recordar el que m’havia explicar la meva mare. Ara ho conto:
Casas va heretar la casa i hi passava llargues temporades a l’estiu.
El 1916 Casas i el seu patrocinador i gran amic, el milionari americà Deering van viatjar a Tamarit i Deering va comprar el preciós castell situat al costat del mar. Uns anys més tard, cap al 1924 va tornar-hi per pintar diversos paisatges.
Una vegada, Casas i l’americà que havia comprat Tamarit van venir a Torredembarra, a aquesta casa, la nostre, em va explicar la meva mare. Casas tenia asma i no se si s’havia descuidat els medicaments o no se que li passava, que van buscar el metge de Torredembarra que era el teu avi, em diu. L’avi Ferran, el pare del meu pare, li va preparar un remei que sembla que li va anar molt bé doncs a la tornada va passar a donar les gràcies.
Em sap greu no haver conegut a l’avi Ferran. Es veu que era un metge fabulós.
Aquesta història i tot el que vaig veure, tant la part modernista habilitada per la família Casas, com la romànica de l’església i claustre, em van agradar molt i em van fer recordar el que m’havia explicar la meva mare. Ara ho conto:
Casas va heretar la casa i hi passava llargues temporades a l’estiu.
El 1916 Casas i el seu patrocinador i gran amic, el milionari americà Deering van viatjar a Tamarit i Deering va comprar el preciós castell situat al costat del mar. Uns anys més tard, cap al 1924 va tornar-hi per pintar diversos paisatges.
Una vegada, Casas i l’americà que havia comprat Tamarit van venir a Torredembarra, a aquesta casa, la nostre, em va explicar la meva mare. Casas tenia asma i no se si s’havia descuidat els medicaments o no se que li passava, que van buscar el metge de Torredembarra que era el teu avi, em diu. L’avi Ferran, el pare del meu pare, li va preparar un remei que sembla que li va anar molt bé doncs a la tornada va passar a donar les gràcies.
Em sap greu no haver conegut a l’avi Ferran. Es veu que era un metge fabulós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario